Passa al contingut principal

Que no s'apagui aquesta llum



Imatge extreta de l'Australian Journal of Pharmacy


Una de les peculiaritats de la crisi de la COVID-19 és que té la facultat de col·locar una lent de cinc-cents augments sobre les infinites crueltats de la màfia neoliberal, que ja causava estralls abans de l'esclat de la pandèmia. Ara les misèries s'han agreujat i posat encara més al descobert. 

Fa unes setmanes els parlava de com la precarietat assistencial en el camp de la geriatria, derivada de les privatitzacions, constituïa un dels principals factors explicatius de l'elevada mortalitat dels usuaris de les residències. Aleshores esmentava  un article sobre la crua realitat coreana publicat a Los Angeles Times. Avui m'agradaria destacar algun dels excel·lents reportatges en què, a més a més, s'ha posat nom i rostre als responsables del profund deteriorament de l'assistència, en aquest cas a Espanya, com el que ha publicat CTXTAparcamientos de ancianos S.A., del qual recomano entusiàsticament la lectura. Espero que aquest sigui un primer pas en la depuració de responsabilitats, encara que a la pell de brau és francament complicat mantenir l'esperança quan es tracta de veritat, justícia i reparació. És desolador que sigui precisament la generació de la guerra i la postguerra la que es vegi tan durament colpejada per aquesta regenerada tirania, en el tram final de la vida. 

El camí de l'envelliment, en la nit tenebrosa del capitalisme, també el sotgen altres voltors disposats a abraonar-se sobre els cossos més desvalguts. La indústria farmacèutica es frega les mans davant dels problemes psicològics i de salut durant la vellesa. La injustificable polimedicació a la qual es veuen sotmesos els ancians i els seu terribles efectes adversos, han emergit igualment a la superfície en un estat de descomposició. En el camp dels psicofàrmacs són ben conegudes conseqüències indesitjables com  l'augment del risc de caigudes o el declivi cognitiu, entre moltes altres. Però ara sabem que els ansiolítics, hipnòtics, antidepressius i antipsicòtics també poden complicar els símptomes de la COVID-19.  En un estudi recent de Joan-Ramon Laporte i David Healy -poden consultar-lo si cliquen aquí- s'apunten els resultats de nombroses investigacions que vinculen el consum de diversos fàrmacs, administrats habitualment a les persones grans, amb el risc de patir pneumònia.

Sens dubte, és imprescindible que se segueixi investigant per a trobar vacunes i medicacions, preventives o pal·liatives, en el context de la present pandèmia. És igualment important -i no se'n parla prou- lluitar per a combatre la iatrogènesi i la degradació institucional que situen en una posició de major fragilitat les persones d'edat avançada. És d'agrair que en el fosc paisatge que habitem existeixin encara una ciència i un periodisme compromesos amb la justícia social i el benestar dels més vulnerables. Que no s'apagui aquesta llum.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La desconeguda història d'en Lluïset Companys

Negació desadaptativa

Espàrtac, avui

El canvi, segons Angela Davis