Andrea Dworkin per a adolescents

 


Malgrat la profunda incomprensió de la qual fou víctima, la gran Andrea Dworkin segueix essent un referent fonamental del feminisme. Cal reivindicar-la també en el món de la psicologia i de l'educació. 


Fa unes setmanes, dialogava amb un grup d'adolescents sobre la cara oculta de la indústria pornogràfica, de la qual pràcticament no tenien informació. Em sembla fonamental parlar-ne obertament, sense tabús, perquè la immensa majoria en participen com a consumidors i alguns ho fan de forma sorprenentment precoç. No cal recordar els efectes que ha tingut el confinament en el nombre de visualitzacions en portals "per a adults" i que fa encara més necessària l'educació sexual dels més joves. Però és important anar en compte. El tema cal enfocar-lo adequadament perquè es pot caure en el preocupant error de considerar la pornografia una forma d'estimulació com qualsevol altra, obviant la brutalitat que implica. Andrea Dworkin va posar-la damunt la taula sense subterfugis, coratjosament, radicalment. Per aquest motiu va ser víctima d'una violència despietada, indici clar que havia posat el dit a la nafra. Em regiren els budells segons quins "tallers de sexualitat" impartits en alguns instituts, els quals incorren en una terrible confusió de valors. El llegat de Dworkin és essencial per no perdre el nord. 

Enmig del debat, una noia -de les poques que mostrava empatia en el grup-, apuntava: "Dubto que la gent que mira aquests vídeos pensi en si es respecten o no els drets de les dones. Només pensen en el plaer que senten en aquell moment". Immediatament, vaig recordar un article que havia llegit feia uns mesos, en què es relacionava l'obra d'Andrea Dworkin amb la teoria de la desconnexió moral d'Albert Bandura. Això és el que succeeix exactament, i no és exagerada la comparació: quan ens impliquem d'una manera o altra en actes hostils, cerquem tot tipus de mencanismes que els justifiquin, tot deixant de banda la nostra història personal d'aprenentatge moral. És imprescindible que hi reconnectem. 

Gràcies al treball infatigable de Dworkin, es van divulgar les biografies ignorades de les actrius que s'havien posat davant les càmeres i ho havien fet justament perquè havien patit abusos sexuals abominables durant la infància. Així, havien esdevingut preses fàcils per als pornògrafs, hàbils detectors de la seva vulnerabilitat,  que es lucrarien explotant-les novament. També li devem la immersió en les més profundes perversions vexatòries contra nadons, nenes, adolescents i  dones, que per un efecte d'habituació cada cop assoleixen unes cotes més elevades d'inhumanitat. En l'era d'internet, es difonen massivament, com mai. Sense ella no comprendríem fins a quin punt aquest material degrada les nostres relacions sexuals i afectives, a causa de la cosificació i la insensibilització a la qual ens aboquen, i que poden dificultar que aprenguem què significa de debò fer l'amor amb un altre ésser humà. 

Avui en dia, a banda de la xarxa, els mitjans de comunicació de masses també transmeten frívolament la idea que és fàcil i ràpid guanyar diners en el món de la pornografia, si ho fas de manera autònoma, en determinats portals. M'esgarrifa pensar que alguns nois i noies ho puguin considerar una alternativa, en aquests temps de precarietat. Defensar un punt de vista dworkinià sobre la pornografia no surt gratis -d'una manera o altra, es pateixen el rebuig i l'exclusió-, però amb les humiliacions més salvatges no s'hi valen mitges tintes. No agrairé mai prou a dones com l'Andrea que m'ho hagin fet entendre. Aquells que avui són infants també ho haurien de  comprendre. 






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tertúlia sobre loteria

El Dragon Khan com a metàfora

No abaixem la guàrdia