Passa al contingut principal

Obert les vint-i-quatre hores







L’exposició al soroll permanent que generen els establiments oberts les vint-i-quatre hores pot afavorir l’aparició de problemes importants, entre els quals les patologies cardiovasculars i l’insomni.



Sembla que la polèmica persegueixi els gimnasos que estan oberts nit i dia. Si uns mesos enrere es qüestionava la Llei de l’Esport de la Generalitat, la qual obligaria aquests locals de fitness a comptar amb un tècnic de manera permanent –una mesura que va provocar la ira dels empresaris del sector, en considerar que faria inviable el seu negoci-, ara són els veïns de sis finques de Barcelona, que s’han agrupat en una associació per a denunciar el martiri que suposa el fet de viure en un edifici on s’hi ha col·locat un establiment en el qual els usuaris aixequen i abaixen peses a cada moment, entre d’altres activitats físiques, que generen una sensació de tensió i alerta constants. Malgrat que es bandegin alegrement els drets dels inquilins, quan cal ubicar els establiments “24 hores”, aquesta “gota malaia” no és pas cosa de broma perquè està científicament demostrat que la contaminació acústica pot tenir repercussions serioses sobre la salut. ¿Com és que pràcticament ningú avalua aquests riscos ni estableix límits per aturar la voracitat empresarial?

Em crida l’atenció que davant de l’avanç implacable de la liberalització horària es posi èmfasi en la competència deslleial –un tema sens dubte rellevant- però s’esmenti poc la petjada que deixa en l’organisme el fet de trobar-se immers en un entorn on l’activitat comercial no s’atura. A banda d’adquirir productes en les botigues online, les quals ens recorden la naturalesa ininterrompudament consumista dels ciutadans, ara podem anar al Carrefour, a buscar una pizza congelada a les tres de la mantinada si l’estómac ens fa rau-rau i tenim la nevera buida. Som un “nínxol de mercat” que també convé explotar a les hores més intempestives.

Recordo quan viatjava a l’estranger i em semblava un detall exòtic allò de trobar-m’hi una franquícia del 7 eleven, que romania oberta durant tota la nit. Havia de preguntar-ho dues vegades per a creure que aquella “excentricitat” no era producte de la imaginació del meu interlocutor. Com a màxim, al nostre país es parlava dels incovenients de viure a prop d’un pub o discoteca, que ocasionaven l’esperable rebombori de matinada. De mica en mica, però, arribaren les benzineres, els basars, els supermercats i també polítics com Esperanza Aguirre, que amb la seva destral liberalitzadora desbrossaven el camí perquè les grans superfícies estiressin l’horari comercial com un xiclet. I avui, de cop i volta, com si el món hagués canviat en un tres i no res, llegeixo que això dels gimnasos low cost per a insomnes no és pas una anècdota puntual sinó que hi ha centenars d’establiments d’aquesta mena arreu, que s’arrapen com el liquen allà on s’instal·len. Les diverses marques que exploten el lucratiu negoci es compten per grapats a Espanya.  Si fem un senzill exercici de multiplicació, podrem calcular grosso modo la quantitat de veïns torturats que acompanyen els infatigables esportistes, en la seva croada per alliberar-se de l'estrès i cremar calories. Després diran que tenim un problema d'hiperviligància. De segur que algun cervell privilegiat ja està pensant en la revolucionària pastilla que hi posarà remei. Mantigueu els ulls ben oberts, que tot arribarà. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…