Obert les vint-i-quatre hores

L’exposició al soroll permanent que generen els establiments oberts les vint-i-quatre hores pot afavorir l’aparició de problemes importants, entre els quals les patologies cardiovasculars i l’insomni.

Sembla que la polèmica persegueixi els gimnasos que estan oberts nit i dia. Si uns mesos enrere es qüestionava la Llei de l’Esport de la Generalitat, la qual obligaria aquests locals de fitness a comptar amb un tècnic de manera permanent –una mesura que va provocar la ira dels empresaris del sector, en considerar que faria inviable el seu negoci-, ara són els veïns de sis finques de Barcelona, que s’han agrupat en una associació per a denunciar el martiri que suposa el fet de viure en un edifici on s’hi ha col·locat un establiment en el qual els usuaris aixequen i abaixen peses a cada moment, entre d’altres activitats físiques, que generen una sensació de tensió i alerta constants. Malgrat que es bandegin alegrement els drets dels inquilins, quan cal ubicar els establiments “24 hores”, aquesta “gota malaia” no és pas cosa de broma perquè està científicament demostrat que la contaminació acústica pot tenir repercussions serioses sobre la salut. ¿Com és que pràcticament ningú avalua aquests riscos ni estableix límits per aturar la voracitat empresarial?

Em crida l’atenció que davant de l’avanç implacable de la liberalització horària es posi èmfasi en la competència deslleial –un tema sens dubte rellevant- però s’esmenti poc la petjada que deixa en l’organisme el fet de trobar-se immers en un entorn on l’activitat comercial no s’atura. A banda d’adquirir productes en les botigues online, les quals ens recorden la naturalesa ininterrompudament consumista dels ciutadans, ara podem anar al Carrefour, a buscar una pizza congelada a les tres de la mantinada si l’estómac ens fa rau-rau i tenim la nevera buida. Som un “nínxol de mercat” que també convé explotar a les hores més intempestives.

Recordo quan viatjava a l’estranger i em semblava un detall exòtic allò de trobar-m’hi una franquícia del 7 eleven, que romania oberta durant tota la nit. Havia de preguntar-ho dues vegades per a creure que aquella “excentricitat” no era producte de la imaginació del meu interlocutor. Com a màxim, al nostre país es parlava dels incovenients de viure a prop d’un pub o discoteca, que ocasionaven l’esperable rebombori de matinada. De mica en mica, però, arribaren les benzineres, els basars, els supermercats i també polítics com Esperanza Aguirre, que amb la seva destral liberalitzadora desbrossaven el camí perquè les grans superfícies estiressin l’horari comercial com un xiclet. I avui, de cop i volta, com si el món hagués canviat en un tres i no res, llegeixo que això dels gimnasos low cost per a insomnes no és pas una anècdota puntual sinó que hi ha centenars d’establiments d’aquesta mena arreu, que s’arrapen com el liquen allà on s’instal·len. Les diverses marques que exploten el lucratiu negoci es compten per grapats a Espanya.  Si fem un senzill exercici de multiplicació, podrem calcular grosso modo la quantitat de veïns torturats que acompanyen els infatigables esportistes, en la seva croada per alliberar-se de l'estrès i cremar calories. Després diran que tenim un problema d'hiperviligància. De segur que algun cervell privilegiat ja està pensant en la revolucionària pastilla que hi posarà remei. Mantigueu els ulls ben oberts, que tot arribarà.