Jornada blanca

No em refereixo a la victòria merengue ni a la derrota blaugrana sinó a la misteriosa desaparició de la informació que vàrem patir ahir, arreu del país. Un blackout mediàtic que, malauradament, no va provocar cap alarma entre la població. No varen pas brotar les protestes, com bolets, davant de l’aclaparadora manca de subministrament. La retallada va ser extraordinària i la indiferència, absoluta. Es va fer la foscor i ningú no va treure les espelmes. Tal vegada ens és igual, una cosa que l'altra.

Qui sap si algun presentador de telenotícies, siguem positius, davant d’aquest tsunami futbolístic, va sentir ni tan sols una lleugera inquietud respecte la utilitat de la carrera que devia cursar a la Universitat. Potser algun locutor, tinguem fe, va experimentar un incipient neguit existencial, quan vomitava banalitats sense parar. Fins i tot alguna ànima sensible devia plorar, quan tot va desparèixer sota l’onada. L'arrasament fou terrible. Només varen quedar històries de la vora del foc. Contes sobre un entrenador noble i un portuguès malvat; una diva enamorada del seu guerrer; un duel de titans amb resultat inesperat. Petons de pel·lícula i un jugador tan maldestre, que ha superat la seva pròpia paròdia. Una final perduda, una promesa de venjança. Vindran més jornades blanques. Cada cop més inquietants i més blanques.