Artur Mas i les 'males companyies'

El ventilador s'ha posat altre cop en moviment i ha esquitxat l'independent Boi Ruiz, el nou Conseller de Salut

Expresso d'entrada que el panorama que es presenta a Catalunya em resulta un xic més esperançador que el que s'albirava amb el darrer tripartit. Espero no pecar d'ingenuïtat i que la política ens doni alguna petita alegria, ni que sigui per variar. Això no obstant, si hagués de fer una valoració d'aquest Govern dels millors, confegit per Artur Mas, com altres companys blogaires, hi trobaria unes quantes objeccions. Tres, concretament. Entre totes elles, em detindré en el nou Conseller de Salut, Boi Ruiz, un home de llarga trajectòria en diversos càrrecs vinculats al món hospitalari i que va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi -un guardó que, lamentablement, comença a perdre qualsevol rastre de prestigi-. No ha passat ni un dia, d'ençà de la formació del nou Govern i ja s'ha engegat el ventilador. En matèria de corrupció, si hi ha alguna cosa que distingeix una democràcia -encara que precària- d'una dictadura, és precisament això, el funcionament del ventilador. Els suborns, les comissions o el nepotisme ja no queden en l'àmbit ombrívol del secretisme sinó que afloren a la superfície i, d'una manera o altra, passen factura als diferents executius.

E-notícies ha tret del calaix un afer de l'any 2003, sobre la presumpta implicació de Ruiz en un frau de 460.000 € i el posterior arxivament del cas per part del jutge. No tenim cap certesa, doncs, que Boi Ruiz sigui culpable o innocent dels esmentats desviaments de fons públics, que ara es recuperen mediàticament. Vet aquí que entrem en un terreny realment inquietant, que recorda Kauth (1999), expert en psicologia política. Com que la corrupció és abundant, estructural i gaudeix d'àmplia impunitat -ben pocs sospitosos s'asseuen davant d'un jutge i assumeixen les conseqüències dels seus actes, ja sigui entrant a la presó o retornant els diners robats-, s'estén per la població la creença que, en no haver-hi sentències fermes, tampoc existeixen els innocents. A casa nostra, tenim ben frescos a la memòria els tebis resultats judicials dels casos Palau, Pretòria o Gürtel. D'aquesta manera, es tomba el vell precepte del Dret Romà, segons el qual, davant del dubte, el reu no és culpable. En conseqüència, una àmplia capa de sospita s'estén per tots els representants polítics, susceptibles de quedar englobats en l'etiqueta de lladres o delinqüents. Aquest fet, dóna peu al desencís i les solucions demagògiques, que és ben fàcil descobrir en segons quines cadenes minoritàries de la TDT, per exemple. O en propostes polítiques antidemocràtiques, que poden agafar més volada en èpoques de crisi econòmica. Per concloure, sigui quina sigui la implicació de Boi Ruiz en el cas que ens ocupa, podria ser perfectament que la seva presència en el nou equip de Govern de la Generalitat, passés factura al president. Penso que faria bé de tenir-ho en compte.