Passeig pel jutjat, amb àpat inclòs...


En la versió digital d'algun diari, no recordo quin, em va cridar l'atenció el comentari de cert internauta, que llançava un interrogant sobre el procés judicial als principals responsables del Cas Palau: i al jutge, qui el jutjarà?, preguntava.

Sembla que Fèlix Millet, l'estafador més nostrat, s'ho pren amb força traquil·litat. Com podeu veure a la fotografia, després del passeig pel jutjat, se'n va anar a dinar amb la família, a un bon restaurant de Barcelona. Per més entrebancs que sorgeixin, l'estómac és sagrat. Digui que si, senyor Millet, fora vergonyes!

Comentaris

Clidice ha dit…
és absolutament indignant, no només que aquest paio tingui aquestes penques, que les té i més, tal i com sembla demostrat, el que em sembla increïble, diga'm calvinista, és com tota la societat benestant catalana està tirant terra sobre l'assumpte. I el jutge? i el fiscal? no els cau la cara de vergonya?
20 d’octubre del 2009, a les 12:21
Miquel Saumell ha dit…
Pau Molins, advocat de Millet, explicava aquest matí a la ràdio que els diners públics, en el precís moment en que són entregats a una entitat privada com és el Palau, ja deixen de ser públics. Són diners cent per cent privats. Per tant, nega que en aquest cas estem davant d’una malversació de diner públic. A que és bona aquesta interpretació? I lo millor de tot és que l’home té raó, i que el jutge sembla compartir aquesta tesi. Jo crec que si l’amic Millet torna la Creu de Sant Jordi la podrien transferir directament al seu simpàtic advocat. Se la mereix!
20 d’octubre del 2009, a les 16:33
Clara Esquena i Freixas ha dit…
No, Clidice, aquí ningú es recorda del que volen dir la vergonya i la dignitat. El més important és que no t'arranquin de la poltrona!

Miquel: així doncs, per xoriçar diners públics, només cal muntar una fundació, no? Doncs francament, amb la profusió de fundacions que envolten els partits polítics (totes molt filantròpiques i culturals) n'hi ha per començar a desconfiar de totes elles...
20 d’octubre del 2009, a les 18:56
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Ah! i això que li treguin de la Creu de Sant Jordi, em sembla una presa de pèl monumental, com si als ciutadans ens preocupés gaire la ditxosa medalla! Que torni els calés i que pagui pel que ha fet!
20 d’octubre del 2009, a les 18:58
Albert Olivé ha dit…
És al.lucinant. Com una persona que ens ha robat a tots tants i tants de calers pot sortir amb les mans sense enmanillar del jutjat? Increible.
23 d’octubre del 2009, a les 7:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació