El rebost

L'adolescència és una etapa del cicle vital on afloren tota mena d'excentricitats. En ocasions, als psicòlegs ens pot resultar difícil distingir si ens trobem davant d'una conducta patològica, que tindrà conseqüències a la vida adulta, o bé estem davant d'una comportament típic de l'edat, pel qual és necessari transitar. Els experts en adolescència apunten que certes dosis de transgressió són saludables. És tant preocupant aquell adolescent invisible com aquell que se salta les normes constantment. Alguns pares em comenten que tenen la sensació que, de cop i volta, ha aparegut una persona desconeguda a la seva vida. Aquell nen o nena que es portava tan bé, ha estat substituït per una mena d'extraterrestre, que passa olímpicament dels seus consells. Malgrat l'aparent passotisme d'alguns joves, sovint es dóna una mena d'efecte rebost. Més tard o més d'hora, l'incaut adolescent aprendrà que a la vida no tot són flors i violes i que les advertències dels pares estaven ben fonamentades. En els moments de desengany, els valors transmesos per la família, si els ha rebut, li seran de gran ajuda per sobreviure i prosperar.

Comentaris

Valors -el que entenem per valors- els donen totes i cadascuna de les famílies existents a la terra. Ara bé, una altra cosa és que, aquestos, vagen més o menys en comunió amb els reclams de la societat, la qual és, al cap i a la fi, la que dicta què és allò que està bé i què és allò que està malament.

Valors sí, però quins?
Respecte, humilitat, tolerància a la frustració, esforç, esperit crític, capacitat de lluita...
És cert que la societat promou uns valors efímers i superficials però això no vol dir que siguem un ramat de xais sense criteri. Penso que en moments de dificultat, uns valors sòlids ens poden ajudar a tirar endavant amb dignitat...gràcies pel comentari!
Sara ha dit…
Clara
jo com a mare de un noi adolescent, se molt bé del que parlas.
de cop i volta et trobas amb un "monstre" a casa i al cap de un estona es el nen mes dolç del mon.....ja se sap, es l'edad, que hi farem.
Hi han días que em fa mal la boca de tant parlar amb ell, i sembla que no et fa cas, pero se que res del que li dic cau en un sac trencat.
El deixo que pensi amb el que em parlat i el deixo que prengui las sevas decisions, pot semblar que s'equivoqui, pero crec que es la base del seu aprenentatge.
Ara be hi han dias que em sap greu que no m'el manges de petit, jajajaja.
Per cert som casi veinas.

petons.
Hola, Sara, moltes gràcies per la teva opinió de mare. No tinguis cap mena de dubte que tot allò que li transmets al teu fill fa la seva funció. Fins la propera.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia