Slumdog Millionaire

La pel·lícula independent Slumdog Millionaire, del realitzador britànic Danny Boyle, va ser la gran triomfadora de la nit dels Oscar. El protagonista del film és Jamal, un noi del suburbi marginal de Dharavi, a Bombai, que es presenta al concurs televisiu ¿Quién quiere ser millonario?, presentat per l'homòleg de Carlos Sobera a l'Índia.
Si s'agafa la història en sentit literal, resulta del tot inversemblant. És d'una ingenuïtat aclaparadora pensar que un infant sense pares, privat d'educació, arribi a la joventut sa i estalvi, sense patir cap seqüela psicològica important. El film s'ha de veure com un conte de fades, adaptat al món contemporani. Al meu entendre, el tema principal és la resiliència, definida per la psicologia com la capacitat que tenim els éssers humans per superar l'adversitat i fins i tot ser positivament transformats per ella. Jamal és una persona amb un instint de supervivència il·limitat; un noi tenaç, perseverant i bondadós que es veu finalment rescabalat del seu sofriment. Poso en dubte que la pel·lícula mereixi tants guardons (cal recordar que no és la primera vegada que un film mediocre triomfa a Hollywood) però no es pot negar que transmet un missatge optimista, en un món profundament injust i que travessa una greu crisi econòmica. Slumdog Millionaire aconsegueix que els espectadors respirem alleujats a les sales de cinema tot i que, arreu del planeta, milions de criatures maldin per sobreviure.

Comentaris

ivaxavi ha dit…
... que bona falta ens fa aquest optimisme...
Hola, ivaxavi, he vist que has escrit al teu blog un dels meus missatges, moltes gràcies!
Si que ens fa falta aquest optimisme però a mi la pel·lícula m'ha semblat una presa de pèl. Em dóna la impressió que han adaptat els codis del "somni americà" a la realitat de l'Índia. En el fons, és la història de sempre amb un "toc exòtic" afegit...

Traducció del blog