Esvalotar el galliner

El "tete" va per lliure. Hi deu haver alguna cosa genètica en el seu comportament perquè Pasqual Maragall també ens tenia acostumats a certs estirabots. De fet, les males llengües asseguren que, en realitat, qui sempre ha mogut les palanques del poder ha estat l'Ernest.
Aquesta vegada, el conseller d'educació ha desencadenat la polèmica amb el canvi de calendari escolar. Al marge que sigui una proposta més o menys encertada (cadascú hi diu la seva), hom es pregunta si es tracta d'una prioritat pel món educatiu o hi hauria altres problemes que seria més urgent afrontar. Per altra banda, desconcerta molt el fet que Maragall hagi pres la decisió de manera independent, sense tenir en compte els socis de govern. Dóna la sensació que tot plegat és un campi qui pugui. Uns es dediquen a obrir ambaixades compulsivament, els altres s'emboliquen amb manifestacions polèmiques... Cadascú tira per allà on vol i el més calent és a l'aigüera. Ara tenim la comunitat educativa embrancada en una nova picabaralla. Era necessària?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Imatge
Il·lustració: Dan Howden No costava gaire de preveure: amb l'esclat de la pandèmia, les diverses crisis que l'acompanyen i les xacres que portem dècades suportant, ha augmentat la venda d'antidepressius . El volum de recerca que demostra la seva limitada eficàcia i els nombrosos efectes adversos que provoquen són directament proporcionals a la quantitat de receptes estampades. Aquest fenomen és independent de la suposada "cura" de la depressió, és clar, atès que la hipòtesi causal del desajust neuroquímic ha estat àmpliament desacreditada. Els psicofàrmacs, en canvi, juguen un paper cabdal en el procés de despolitització dels ciutadans, tal com hem explicat en aquest blog en diferents apunts.  L'aïllament social, un dels factors clau per entendre la davallada de l'estat d'ànim en la població occidental, s'ha accentuat de manera dràstica a causa de les mesures que ha calgut tirar endavant per a contenir la COVID-19.  A banda de la desesperació causa
Més informació

Contra la criminalització dels escoltadors de veus

Imatge
Imatge: Muffinn per a Metro.com.uk Un dels avantatges de veure les pel·lícules de sobretaula els caps de setmana a Antena 3 és que, en tenir uns arguments tan previsibles, et permeten fer tranquil·lament una bona migdiada. Quan en reprens el fil, no tens la impressió d'haver-te perdut cap detall rellevant de la història i acabes d'empassar-te-la com si res.  En les trames de pa sucat amb oli que s'empesquen els guionistes hi figura un tema que es repeteix amb sorprenent freqüència i  poques variants. Una persona amb problemes psicològics greus -generalment causats per un episodi traumàtic del passat- esdevé una criminal obsessiva i despietada, disposada a tot per aconseguir els seus tèrbols objectius. D'entrada, la mosqueta morta de l'homicida es presenta com un ésser encantador, entregat i radiant, però, de mica en mica, va mostrant el seu rostre maligne. Una cara oculta que l'empeny cap el segrest, la tortura i l'assassinat. Generalment, d
Més informació

Catorze anys d'absència

Imatge
És no dir-te mai que tot sempre acaba, que la memòria també crema en flames. És no dir-te mai que tot és efímer, em sap greu, però no ens queda cap refugi. I caminem amb la por entre les ungles i caminem amb la pell gratinada de cops, de buits, de sang i de preguntes. És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te perquè tot algun dia sempre marxa. I correm perquè volem viure encara i correm per evitar l’impossible amb les mans ancorades a una terra de submissions, de comiats i de pèrdues. Solament la mort ens conserva en vida. Efímer Aina Torres
Més informació