Tabac i mort

En les meves èpoques de fumadora, quan em deien que el tabac matava, m'entrava per una orella i em sortia per l'altra. Aquest passotisme no només m'afectava a mi sinó també a algunes persones del meu entorn que, vulgues o no, havien de respirar el molestós fum de les cigarretes que jo (i només jo) havia decidit fumar. Avui m'he recordat de tot plegat, quan he llegit que la prohibició total del tabaquisme als locals evitaria la mort de mil treballadors del sector hostaler. Els especialistes reclamen -amb tota la raó del món- més protecció legal per a totes aquelles persones que esdevenen fumadores involuntàries. No s'hi valen les falses excuses: que si el respecte als drets dels fumadors, que se senten exclosos, que si als locals on no es permet fumar no hi entra ningú, i un llarg etcètera. Quan es tracta de salut, no hi ha cortesia ni negoci que valguin. Hi ha infinitat d'espais on és possible aplicar-se a fons en l'addicció a la nicotina. Si, en un moment donat, s'ha de sortir al carrer i passar fred, doncs se surt. D'aquesta manera, potser més d'un, cansat de tantes restriccions, optarà per abandonar l'hàbit...i tots hi guanyarem!

[Foto: William Klein]

Comentaris

Traducció del blog