La trobada

Aquest migdia he anat a dinar al restaurant llibreria Laie, al carrer Pau Claris. Com que m'he llevat molt d'hora per ser a la ciutat, a quarts d'una, l'estòmac ja em feia rau-rau. Atès que no serveixen menús fins a la una, he aprofitat per llegir el diari i beure una clara ben fresqueta. Al cap d'una estona de seure a la barra, he vist que entrava Jordi Basté, actual conductor del programa de ràdio matinal El Món a Rac1. S'ha assegut discretament en una taula, una mica impacient, com si esperés algú. Poca estona després ha comparegut Joan Herrera, s'ha assegut amb ell i han començat a conversar. Com us podeu imaginar, no puc reproduir les seves paraules, tot i que no m'hagués importat parar l'orella. He hagut de reprimir els meus impulsos de blocaire incontinent i m'he estalviat de fer el ridícul. Probablement, qui sap, Basté l'ha d'entrevistar pel programa i estaven comentant alguns detalls. S'hi han estat una bona estona, junts. Quan he acabat de dinar (primer, segon i postres) encara estaven parlant. Joan Herrera semblava entusiasmat (en una ocasió, Andreu Buenafuente el va qualificar de monitor d'esplai en excedència) i Basté l'escoltava amb un posat més aviat escèptic. No sé si el convencia poc el discurs del seu interlocutor o bé provava de posar aquella distància necessària, que hi hauria d'haver entre periodistes i polítics.

No us penseu que, amb aquest missatge, pretenc revelar res extraordinari. Aquesta mena de trobades no són pas estranyes, ja ho sabem. A qualsevol racó de la ciutat, ara mateix, José Montilla podria estar entaulat amb Mònica Terribas... Fins a quin punt, però, ha d'arribar la confiança? No em refereixo, evidentment, a travar cap tipus d'amistat, més o menys íntima, sinó al grau d'interferència del polític en el treball del professional de la comunicació. ¿Aquelles entrevistes, semblants a massatges tailandesos, tenen alguna relació amb els cafès fora d'hores?