Pastilles per estimar

Ahir llegia, amb incredulitat i estupefacció, un article que feia referència a unes investigacions, publicades a la revista Nature, que tenen per objectiu obtenir un fàrmac que potenciï l'amor i ajudi les parelles en crisi a enfortir els seus sentiments. La pastilla en qüestió, estaria basada en l'hormona del vincle, l'oxitocina, i ja se n'estarien comercialitzant alguns derivats per internet. Em pregunto quina diferència hi haurà entre aquest descobriment revolucionari i les drogues de tota la vida...

Per altra banda, l'article procurava aproximar-se a la recepta màgica per a un amor durador. Anoteu els següents ingredients:

1. Tenir bones aptituds de comunicació, la qual cosa permet resoldre conflictes familiars sense crear tensió addicional.
2. Fer amb la parella de manera habitual activitats noves que suposin un repte.
3. Celebrar junts els èxits de l'altra persona.
4. No estar sotmès a grans causes d'estrès alienes a la relació com la malaltia d'un familiar, la pobresa o conflictes professionals.
5. Que cap dels dos membres de la parella pateixi ansietat i depressió.

Ateses aquestes exigències, ens queden poques esperances que la parella aguanti durant gaire temps! Només amb els punts 4 i 5, calculo que el 90% de la població quedaria al marge d'aquest privilegi. Per si de cas, us enllaço amb una contra a la Vanguardia, una mica més realista, que reflexiona de quina manera, si més no, podem distingir un amor digne i respectuós d'un vincle patològic de dependència. Una eina força útil, pels temps que corren...