Feminismes

Hi ha persones que odien les feministes. La veritat, no ho entenc. Que els masclistes recalcitrants els tinguin mania, s'entén, però que les pròpies dones les desacreditin trobo que no té cap sentit. Si no fos per la seva lluita incansable, molts dels drets dels quals gaudim avui en dia, encara serien somnis inabastables.

Fa uns dies, llegia un article, no en recordo l'autor, que advertia del perill del retorn del matriarcat. Com si, de cop i volta, els papers s'haguessin d'invertir i un taló d'agulla amenacés de perforar el crani de qualsevol home que gosés alçar la veu. Que jo sàpiga, en les societats matriarcals la dona no oprimia pas a l'home, sinó que regia un sistema comunitari d'igualtat, respecte a la natura i transmissió de valors espirituals.

No ens podem permetre l'error de promoure un feminisme mal entès, una nova forma de masclisme, exercit per la dona. D'una manera o altra, això suposaria la perpetuació del sistema patriarcal, que ha ofegat els nostres drets durant segles. Personalment, em sento tan incòmoda quan un home desacredita una dona, com quan una dona, posem per cas, ridiculitza el seu marit en públic. El feminisme no és tirania ni violència, és respecte profund i amor a les persones.

És ben cert que hi ha activistes radicals, fins i tot intolerants, però crec que elles no representen la majoria. L'autèntic feminisme, tal com jo l'entenc, no és pas excloent. Reclama una major presència dels valors femenins en el món, la capacitat de la dona de ser ella mateixa i de poder decidir lliurement, sense estar sotmesa a la voluntat dels altres.

Dedico el missatge d'avui a totes les persones, homes o dones, que en algun moment de la vida s'hagin sentit rebaixades o humiliades. Els vull dir que són les millors. Us deixo amb la poderosa veu de Tina Turner, The Best.