Aquesta nit, a Gaza...

No sé si sabem valorar la pau.
El degoteig de morts no s'atura a la Franja de Gaza.

Rius de tinta informen de l'hostilitat, ningú és capaç de trobar ni una espurna de sentit a la guerra.

Penso en la transmissió generacional de la violència.
L'Holocaust.
La literatura, el cinema i la música.
I després...
la recerca de la terra promesa.
L'Estat d'Israel.
Un somni impossible.
I el dolor del poble palestí.

Avui, un cop més, la passivitat de la comunitat internacional.
L'esperada reacció del senyor "Yes, we can"

S'engendra més odi i més rancor.
El 2009 és un polvorí.

Què n'hem après del segle XX?
¿És tan infinitament estúpid l'ésser humà?

Comentaris

Traducció del blog