Aquesta nit, a Gaza...

No sé si sabem valorar la pau.
El degoteig de morts no s'atura a la Franja de Gaza.

Rius de tinta informen de l'hostilitat, ningú és capaç de trobar ni una espurna de sentit a la guerra.

Penso en la transmissió generacional de la violència.
L'Holocaust.
La literatura, el cinema i la música.
I després...
la recerca de la terra promesa.
L'Estat d'Israel.
Un somni impossible.
I el dolor del poble palestí.

Avui, un cop més, la passivitat de la comunitat internacional.
L'esperada reacció del senyor "Yes, we can"

S'engendra més odi i més rancor.
El 2009 és un polvorí.

Què n'hem après del segle XX?
¿És tan infinitament estúpid l'ésser humà?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui

Negació desadaptativa