Josep Pla i Ferran Adrià

Aquests dies estic llegint el volum El meu país, de Josep Pla, editat per Destino. El geni de Palafrugell és un dels meus escriptors favorits. Per a mi, Pla significa, senzillament, el plaer de la lectura. No hi ha maldecap que es resisteixi a un text planià, tan lligat al present, als plaers sensuals, a la rutina diària, que volatilitza qualsevol preocupació, per dura i resistent que sigui. No crec que pugui escriure res sobre la seva literatura que no s'hagi dit abans, res d'extraordinari ni especialment lúcid, però no me'n puc estar...

Crec que els escrits que tracten de cuina són dels més populars i assequibles. Les seves reflexions culinàries em resulten del tot reconfortants. Com que tinc l'estòmac delicat, em costa trobar restaurants on el menjar no se'm posi malament ni em causi certa pesantor, fins i tot mareig. La garantia la tinc en la cuina tradicional, que mai no em traeix (que em perdonin els amants de les filigranes). A grans trets, Pla és partidari que a la cuina no s'hi apliqui un excés d'imaginació, res de modernitats, més aviat al contrari, cal tornar enrere el màxim possible. Els productes han de ser frescos i locals, poc viatjats. Per altra banda, el temperament de la cuinera (o cuiner) també és de cabdal importància. És recomanable que sigui una persona tranquil·la i pacient, poc donada a les distraccions i a les frivolitats, ben connectada a la terra d'on prové la seva cuina. Té gràcia que, les reflexions de Pla, concordin perfectament amb les recomanacions més actuals per a una dieta adequada per a la salut, tan física com mental.

Quan parla de l'arròs, la prosa de Pla és deliciosa. Està descrita d'una manera tan exquisida que pràcticament deixa anar l'aroma del sofregit (amb molta ceba, poc tomàquet). Pel meu gust, no hi ha millor arròs que el que feia la meva àvia (i tantes àvies!) i que no em tornaré menjar mai més. Malgrat la degradació evident que ha sofert la nostra cuina, encara hi ha racons de món on s'hi menja extraordinàriament bé. La felicitat que s'hi experimenta és propera a l'èxtasi (tan ben expressat per l'escriptor empordanès). No crec pas que, aquest plaer, sigui directament proporcional al nombre d'estrelles Michelin que exhibeixi el local en qüestió. Em pregunto què n'escriuria Pla de les "esferificacions" de Ferran Adrià. No m'ho vull ni imaginar...

[Foto: plat de Ferran Adrià]

Comentaris

garbi24 ha dit…
No tinc res en contra de la cuina innovadora , però el que si tinc clar es que les estrelles van molt relacionades amb l'import de la factura en compte de la qualitat.
Hem menjat molt bé en llocs que quant i entres no estàs segur de si ho encertaràs.
Tots anyorem l'arrós de l'avia.
Núria ha dit…
Pla crec que amb el seu vocabulari, la seva manera de dir i de redactar tant treballada en diria quatre coses ben dites d'en Ferran Adrià!!! Un geni potser sí, però desanganyem-nos! Els que hem tingut unes avies cuineres de les bones em sembla a mi que les estrelles Michelin no ens importen massa!!!
Sóc conscient que com tot la cuina ha de fer un progrés, i l'ha fet d'aquesta manera, però a mi particularment no m'agrada massa!!!
A mi el que m'agradaria saber és si aquesta cuina és bona per la salut. Penso que si es fessin estudis ens emportaríem més d'una sorpresa. Tal com diu Santi Santamaria (tan egocèntric com Adrià), tots aquests químics no poden aportar res de bo. Crec que si a la cuina s'hi fan tants invents deixa de ser cuina. Li podem dir art, màrqueting o presa de pèl monumental, però cuina...