Josep Pla i Ferran Adrià

Aquests dies estic llegint el volum El meu país, de Josep Pla, editat per Destino. El geni de Palafrugell és un dels meus escriptors favorits. Per a mi, Pla significa, senzillament, el plaer de la lectura. No hi ha maldecap que es resisteixi a un text planià, tan lligat al present, als plaers sensuals, a la rutina diària, que volatilitza qualsevol preocupació, per dura i resistent que sigui. No crec que pugui escriure res sobre la seva literatura que no s'hagi dit abans, res d'extraordinari ni especialment lúcid, però no me'n puc estar...

Crec que els escrits que tracten de cuina són dels més populars i assequibles. Les seves reflexions culinàries em resulten del tot reconfortants. Com que tinc l'estòmac delicat, em costa trobar restaurants on el menjar no se'm posi malament ni em causi certa pesantor, fins i tot mareig. La garantia la tinc en la cuina tradicional, que mai no em traeix (que em perdonin els amants de les filigranes). A grans trets, Pla és partidari que a la cuina no s'hi apliqui un excés d'imaginació, res de modernitats, més aviat al contrari, cal tornar enrere el màxim possible. Els productes han de ser frescos i locals, poc viatjats. Per altra banda, el temperament de la cuinera (o cuiner) també és de cabdal importància. És recomanable que sigui una persona tranquil·la i pacient, poc donada a les distraccions i a les frivolitats, ben connectada a la terra d'on prové la seva cuina. Té gràcia que, les reflexions de Pla, concordin perfectament amb les recomanacions més actuals per a una dieta adequada per a la salut, tan física com mental.

Quan parla de l'arròs, la prosa de Pla és deliciosa. Està descrita d'una manera tan exquisida que pràcticament deixa anar l'aroma del sofregit (amb molta ceba, poc tomàquet). Pel meu gust, no hi ha millor arròs que el que feia la meva àvia (i tantes àvies!) i que no em tornaré menjar mai més. Malgrat la degradació evident que ha sofert la nostra cuina, encara hi ha racons de món on s'hi menja extraordinàriament bé. La felicitat que s'hi experimenta és propera a l'èxtasi (tan ben expressat per l'escriptor empordanès). No crec pas que, aquest plaer, sigui directament proporcional al nombre d'estrelles Michelin que exhibeixi el local en qüestió. Em pregunto què n'escriuria Pla de les "esferificacions" de Ferran Adrià. No m'ho vull ni imaginar...

[Foto: plat de Ferran Adrià]