Desconfiança
Amb prou feines podem recordar la primera vegada que ens varen fer mal. D'ençà d'aquell dia, que vam despertar a la consciència, han ocorregut un munt de coses. Un rosari d'esdeveniments que ens han fet la persona que som avui. Passen els anys i sentim a dir cada vegada amb més força que és difícil confiar en els altres. De males experiències en sobren. Un es pot refiar de si mateix i gràcies. En algunes persones estimades també s'hi pot comptar, amb una mica de sort... En aquest enrevessat camí d'alegries i desenganys és complicat mantenir-se ferm en determinats valors. Seguir construint, malgrat tot. És temptador deixar-se arrossegar per l'enveja, el rancor, la falsedat o la traïció. Ningú va dir que viure fos fàcil...
Comentaris
Com deia aquell: som dos i no m'hen refio de la meitat dels que som .
No sé si m'explico.....el fet és que l'experiència em diu que hi ha persones que al llarg de la meva vida hem compartit la dita " no es pot confiar en ningú..." però després ells mateixos me n'han fet alguna.
O sigui que em suposo que jo també per alguna persona dec a ser dolenta... fins aquí ho entenc. El que no entenc és que hi hagi persones molt molt molt dolentes, o sigui en un grau molt elevat. Persones que ja no fallen un cop sinó que viuen per fallar, viuen per fer mal.
Per això em limito a desconfiar de tothom per endavant i si per el contrari em surt una persona bona millor que millor. Però penso que la desconfiança quasi mai s'etivoca!
I després també tinc una altra pregunta...com és que hi ha cert tipus de gent que veuen les intencions dolentes de l'altra gent de seguida i en canvi hi ha gent que no les veu mai fins que l'hi han fet??
Uix, quin tema que ha tret la Clara! podria estar-m'hi molta estona fent preguntes a mi mateixa!
Ah! i cal dir que sí que hi ha gent bona i tant! per sort! sinó em sembla que personalment la vida no em tindria sentit, perquè viure envoltat de gent dolenta no hi trobo sentit!