Demà ho deixo

És probable que el dia de Sant Jordi, un bon nombre de llibres que es despatxin a parades i llibreries siguin històries de superació personal. Fa uns dies, dèiem que la crisi econòmica podia haver motivat l'interès per aquest tipus de lectura. Un nou exemple el trobem a Mañana lo dejo del waterpolista Pedro García Aguado, Toto, que va sortir de l'infern de la droga. El campió olímpic, que participa sovint en els mitjans de comunicació, explicava ahir en una entrevista a El País que, quan era el podi, només pensava en una cosa: la beguda. Toto va estar enganxat durant anys a l'alcohol i a la cocaïna i va deixar-ho gràcies al tractament i a l'ajuda de persones properes. Manel Estiarte, que també passava per un moment dolorós a causa del suïcidi de la seva germana, va ser un recolzament important per a ell, tant a nivell moral com econòmic. Penso que el seu testimoni té un mèrit especial perquè parla d'un greu problema de salut, que encara es considera tabú. No és gens fàcil reconèixer la part fosca de la vida, sobretot si has estat un esportista d'elit. Pedro García no és, ni molt menys, l'única persona amb èxit professional que ha tingut problemes amb el consum de substàncies. No només ha estat valent per admetre-ho públicament sinó perquè ha decicidit dedicar la seva vida al tractament (és terapeuta) i a la prevenció. El seu llibre és un gra de sorra més que pot ajudar a vèncer la hipocresia i la manca de recursos que encara existeixen per fer front a un dels grans mals del S.XXI.