Entrades

Pedagogia de l'Holocaust: mai més contra ningú?

Imatge
  Una jove es fa una selfie davant del camp de concentració d'Auschwitz. Foto extreta d' ABC News . Arran del genocidi a Gaza, milers de persones arreu del món es formulen la mateixa pregunta: com és possible que es repeteixi la història? Si els israelians conserven la memòria de la Xoà (més coneguda per nosaltres com a Holocaust) per què permeten la massacre dels palestins? És que no han après res del passat? La resposta seria que sí que s'ha produït un aprenentatge, però no pas en la direcció esperada.  Val a dir que dins la comunitat jueva s'han alçat veus esfereïdes davant del que està succeint a la Franja de Gaza. Hem vist persones jueves de totes les edats en manifestacions, xarxes socials i mitjans de comunicació expressant-se de manera inequívoca en contra de la política genocida de l'Estat d'Israel. "No en el meu nom" és una proclama coneguda des de fa dècades i que ara ressona amb més força que mai. Desitgen que no deixin de denunciar-se les...

Tothom és tòxic

Imatge
  Fa unes setmanes vaig veure a TV3 la pel·lícula de Dani de la Orden "Casa en flames" -vaig tard, ja ho sé. L'Emma Vilarasau broda el paper de la Montse, una mare que faria el que fos per conservar l'atenció de la seva família, un comportament que, a mesura que avança la trama, anem comprenent millor i amb el qual moltes dones, d'una manera o altra, s'han identificat. L'acció no s'atura i els diàlegs, carregats de mala bava, et mantenen en permenent tensió i atenta a la pantalla (malgrat els inadmissibles talls publicitaris de la nostra ). Sense fer cap espòiler, explicaré que el fill de la Montse, en David -interpretat amb molta gràcia per l'Enric Auquer-, es queixa de manera infantil a la mare que la seva nòvia li ha etzibat que és un tòxic. Ella li treu tota la importància responent-li que ara està de moda aquesta expressió i que "tothom és tòxic". Si bé és cert que en David és un noi sobreprotegit, que es mereixeria un bon bany de re...

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

Imatge
 Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homònim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini  i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dècada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, després de dues dècades de presència militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matèria de greu retrocés dels drets de les dones.  Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interès en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del règim talibà pràcticament no ha tingut presència en els grans mitjans de comun...

Qui escolta el senyor Singer?

Imatge
   L'escriptora  Carson McCullers  era una gran aficionada a la música i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passió és compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la  El cor és un caçador solitari , una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressió sufocant de l'entorn on li ha tocat créixer.    Hi ha novel·les que provoquen una commoció en qui les llegeix. Són tan fondes les emocions que desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de revelar a l'entorn el nou món que s'ha descobert, com si es tractés d'un paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura. No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la profunditat poètica d'una poderosís...

Incubacions i vols xamànics a Manhattan

Imatge
La novel·la d'Ottessa Moshfegh El meu any de repòs i relaxació m'ha deixat amb un garbuix de sentiments contradictoris que tinc la necessitat d'ordenar. Abans, faig un avís de spoilers .  El punt de partida de la història és brillant; l'autora -a la imatge- té ofici i ens regala uns quants personatges inoblidables: paròdies àcides d'éssers humans que es mouen en un entorn devastat per la banalitat, les aparences i la mercantilització de tot el que es belluga.  Anem a pams i comencem per la protagonista i narradora: una jove de vint-i-pocs anys, extremadament atractiva i esquerpa, que s'ha quedat òrfena fa poc i treballa en una galeria d'art al barri de Chelsea de Nova York. Té una 'parella intermitent' -o com redimonis es digui-, en Trevor, un home que la utilitza com un mocador de paper i una 'amiga' de la Universitat, la Reva, amb greus problemes de bulímia, a qui rebutja i alhora necessita desesperadament. És l'any 2000 i estem a les ...

Karl Jaspers i l'educació en la culpa

Imatge
El sentiment de culpa no tan sols implica un autocàstig estèril i perjudicial. Imatge: Cognifit.  Si algú proposés d'educar en la culpa els infants i adolescents, és possible que  la primera associació que ens vingués al cap fos una institució religiosa coercitiva. També podríem pensar en els remordiments turmentadors lligats a les dietes restrictives o a les pràctiques sexuals no normatives. Certament, és necessari alliberar-se d'aquest tipus de culpa castigadora, els romanents de la qual encara tenen un impacte psicològic important i provoquen greus problemes, ben complicats d'abordar.  Aquí ens referirem a un altre tipus de culpa, que no és nociva sinó necessària per a conviure en societat. En el modern manual de diagnòstic dels trastorns mentals DSM-5, de l'Associació Americana de Psiquiatria, s'hi recull el Trastorn de la conducta , conegut en l'anterior edició com a Trastorn dissocial . Els comportaments que s'hi inclouen són: conductes agressives, com...