Pobres ducs de Palma!

Torna a sortir a la llum pública l'escàndol de corrupció vinculat presumptivament a Iñaki Urdangarin. Feia temps que se sentien tocar campanes. Foto AFP.

Haig de confessar que mai no vaig entendre aquella escapada furtiva cap a Washington. Tan ben integrats que estaven a Barcelona. Ens van abandonar, així, com si res. Un parell de catalans adoptius més, abocats a l'exili. Entre La Caixa, el Barça i les vacances a Mallorca s'hi devia viure la mar de bé. Com oblidar les cròniques afalagadores de La Vanguardia, per altra banda. Aquells banys escumosos de paraules, calentons i relaxants. Quines ganes de passar fred als Estats Units. Canvia la mainada d'escola, que no són poca descendència. Fes el trasllat de domicili, etcètera. Els negocis els van empènyer a deixar el caliu de la llar. Primer és l'obligació que la devoció. O potser va ser aquell atemptat mesquí, que va patir la residència de Pedralbes. El món és ple de pertorbats. Fos com fos, els ducs de Palma van marxar i la representació de la Corona va acabar coixa, a casa nostra. Vàrem quedar atordits, orfes i desamparats, amb el llagrimall tremolós. Afortunadament, va arribar la germana de doña Letizia, Telma Ortiz, per a poder-ho compensar. L'Ajuntament de la Ciutat Comtal és previsor i li va fer un càrrec a mida. Com és habitual, van sorgir les típiques crítiques dels frustrats de sempre, que no van saber apreciar-ne el talent i l'imprescindible charme. Hi ha molta gent desvagada, amb massa temps per criticar. Malgrat que més provinciana, també tenim la Fundació Príncep de Girona, que ha apaivagat qualsevol intent de cremar fotografies i altres actes vandàlics anticonstitucionals. Al marge de Jordi Hereu, l'Audiència Nacional també vetlla per nosaltres. Les audàcies econòmiques del gendre reial eren més que conegudes, per alguna cosa va ser il·lustre professor universitari. Desconec per quin motiu ara convé airejar-les i esbombar-les mediàticament. El funcionament selectiu del ventilador és un dels misteris que algun dia m'agradaria dilucidar. Ignoro perquè s'acarnissen salvatgement amb els entranyables Iñaki i Cristina. Tan senzills i austers. Precisament ara. Si em permeteu l'atreviment, penso que, actualment, convé promocionar un populisme antimonàrquic xavacà, pel simple fet que s'apropen les eleccions. Tenim una taxa d'aturats del 20% i es planegen més retallades. Com si tingués res a veure la velocitat amb el tocino! Quanta xerrameca barata. Parles amb aquest i l'altre i només sents barbaritats. Que si l'estafa democràtica de la Transició, que si els negocis obscurs del rei Joan Carles, que si la fortuna indecent que posseeixen, que si l'opacitat dels comptes, que si la impunitat, que si la censura dels mitjans de comunicació. Fins i tot els monàrquics més fervents tenen dubtes, a causa d'aquest rentat de cervell massiu. Espero que la justícia posi seny i aconsegueixi frenar la vergonyosa conspiració de què són víctimes. Pobres ducs de Palma!