Pobres ducs de Palma!


Torna a sortir a la llum pública l'escàndol de corrupció vinculat presumptivament a Iñaki Urdangarin. Feia temps que se sentien tocar campanes. Foto AFP.


Haig de confessar que mai no vaig entendre aquella escapada furtiva cap a Washington. Tan ben integrats que estaven a Barcelona. Ens van abandonar, així, com si res. Un parell de catalans adoptius més, abocats a l'exili. Entre La Caixa, el Barça i les vacances a Mallorca s'hi devia viure la mar de bé. Com oblidar les cròniques afalagadores de La Vanguardia, per altra banda. Aquells banys escumosos de paraules, calentons i relaxants. Quines ganes de passar fred als Estats Units. Canvia la mainada d'escola, que no són poca descendència. Fes el trasllat de domicili, etcètera. Els negocis els van empènyer a deixar el caliu de la llar. Primer és l'obligació que la devoció. O potser va ser aquell atemptat mesquí, que va patir la residència de Pedralbes. El món és ple de pertorbats. Fos com fos, els ducs de Palma van marxar i la representació de la Corona va acabar coixa, a casa nostra. Vàrem quedar atordits, orfes i desamparats, amb el llagrimall tremolós. Afortunadament, va arribar la germana de doña Letizia, Telma Ortiz, per a poder-ho compensar. L'Ajuntament de la Ciutat Comtal és previsor i li va fer un càrrec a mida. Com és habitual, van sorgir les típiques crítiques dels frustrats de sempre, que no van saber apreciar-ne el talent i l'imprescindible charme. Hi ha molta gent desvagada, amb massa temps per criticar. Malgrat que més provinciana, també tenim la Fundació Príncep de Girona, que ha apaivagat qualsevol intent de cremar fotografies i altres actes vandàlics anticonstitucionals. Al marge de Jordi Hereu, l'Audiència Nacional també vetlla per nosaltres. Les audàcies econòmiques del gendre reial eren més que conegudes, per alguna cosa va ser il·lustre professor universitari. Desconec per quin motiu ara convé airejar-les i esbombar-les mediàticament. El funcionament selectiu del ventilador és un dels misteris que algun dia m'agradaria dilucidar.
Ignoro perquè s'acarnissen salvatgement amb els entranyables Iñaki i Cristina. Tan senzills i austers. Precisament ara. Si em permeteu l'atreviment, penso que, actualment, convé promocionar un populisme antimonàrquic xavacà, pel simple fet que s'apropen les eleccions. Tenim una taxa d'aturats del 20% i es planegen més retallades. Com si tingués res a veure la velocitat amb el tocino! Quanta xerrameca barata. Parles amb aquest i l'altre i només sents barbaritats. Que si l'estafa democràtica de la Transició, que si els negocis obscurs del rei Joan Carles, que si la fortuna indecent que posseeixen, que si l'opacitat dels comptes, que si la impunitat, que si la censura dels mitjans de comunicació. Fins i tot els monàrquics més fervents tenen dubtes, a causa d'aquest rentat de cervell massiu. Espero que la justícia posi seny i aconsegueixi frenar la vergonyosa conspiració de què són víctimes. Pobres ducs de Palma!



Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Si tots aquests lamentables episodis i altres que aniran sortint serveixen per acabar convertint la monarquia franquista en una "nova monarquia" sotmesa als vots dels ciutadans cada ics anys (allò que en altres indrets en diuen república), jo ja ho dono per bo. Això sí, si s’acaba demostrant que aquí hi han hagut “desviacions” i algú ha d’acabar endreçat a Can Brians no s’han de fer distincions de cap mena, encara que aquest algú hagi estat o potser encara sigui un reconegut "culé" :-))
Miquel, jo també m'hi conformaria! Si tenim en compte que aquesta monarquia no ha estat escollida democràticament, no sé què hi pinta en un sistema suposadament democràtic. Dedueixo per les teves paraules, que encara conserves la fe en la nostra justícia, la qual cosa celebro. Personalment, com que sóc força malpensada (la història d'aquest país és la que és) tinc bastant clar que hi ha una justícia de primera categoria i una altra de segona. No cal dir a quina categoria entrarien les dues llumeneres de la fotografia. Tot això, amb independència que siguin o no culers, perquè em consta que també n'hi ha que són bones persones... :)
Clidice ha dit…
Una bona manera d'acabar amb la dictadura, que encara cueja, seria fer aquest gest cabdal de deslliurar-nos de dirigents per dret diví. Tanmateix, em conformo amb una República Catalana. Posats a somniar!
Clidice, per somiar que no quedi! Ja que ens ho retallen tot, que no ens prenguin les il·lusions. De tota manera, no sé qui podria ser el president d'aquesta república, si no es fa una bona neteja amb lleixiu, el panorama està força magre. Amb fer canvis de careta em temo que no n'hi ha prou, cal una desinfecció en profunditat...

Traducció del blog