La dona esquelet

La dona esquelet és un fascinant conte inuit, popularitzat per Clarissa Pinkola. La narració fa referència a les diferents fases de les relacions amoroses, en les quals hi apareix la mort. Foto extreta d'aquí.

Les experiències més intenses de l'existència humana estan íntimament lligades. Sexe, vida, amor, mort. Un remolí de terror ens pot engolir, si no estem entrenats en l'adversitat. Malauradament, ens eduquen per mirar només una cara. La més amable i clara. Les ancestrals tradicions celtes, degenerades avui en el carnavalesc Halloween, mostraven com els cicles de la natura són inexorables. Les estacions feien el seu curs inevitable. Els esperits tornaven a la terra, la vigília de Tots Sants. Calia tenir a punt les proteccions necessàries, per tal de no perdre la partida als éssers malignes, mentre es donava la benvinguda als avantpassats benèvols. La mort no pertany només als difunts, convé tenir-ho present, al llarg del viatge incert per aquesta carretera, tan captivadora com tortuosa.

La dama de la godalla, més tard o més d'hora, farà la seva aparició estel·lar i no sabrem com hem de tractar-la. Tal vegada recorrerem a alguna ànima sàvia, que ens ofereixi orientació. Els contes de fades i les seves actualitzacions cinematogràfiques, parlen tot sovint de les relacions sentimentals. Tan adulterats per les convencions socials, acostumen a culminar amb un varen ser feliços i varen menjar anissos. Al marge dels vincles tòxics, de violència o dependència, que són figues d'un altre paner, les relacions amoroses saludables solen transitar per diferents estadis. Les parelles no romanen instal·lades a la cresta de l'onada sinó que apareixen tot tipus de vicissituds, refredaments o distàncies, que poden posar en perill una història sòlida i sincera. La paciència salvatge, com l'anomena Clarissa Pinkola, ajuda a veure-hi més enllà, dels ossos i les calaveres. L'abraçada de la dona esquelet, permet sobreviure en la més glacial de les atmosferes. L'amor i la mort, units per sempre.