France Télécom


Un any i mig i ja s'han suïcidat vint-i-tres treballadors de France Télécom. Es veu que a la tortura psicològica l'anomenen reestructuració d'empresa. Em pregunto com s'ho empesquen per trobar eufemismes tan convicents, que maquillin a la perfecció la destrucció freda i premeditada dels éssers humans.
En una punta de món, milions de persones perden la vida a causa de la guerra, la fam i les malalties. Aquí ens morim de solitud. Quines coses.

Comentaris

Clidice ha dit…
Les grans corporacions estan aplicant totes aquests dubtosos mètodes del capitalisme més rabiós, també en el nostre país. Caixes i bancs en són un exemple, el treballador viu amb l'angoixa constant de ser acomiadat i que la seva feina, faci el que faci, no té cap mena d'importància: "l'empresa et fa un favor, perquè els diners no ens els dones tu, que els treiem de les inversions, tu només ets una petita peça d'un engranatge que es pot canviar quan vulguem". Tots ben malalts acabarem :(
Anònim ha dit…
Clidice, em sembla que això és exactament al revés. El tema de France Telecom és consequència de la inflexibilitat laboral que hi ha a França gràcies a les magnífiques polítiques socialistes instaurades per François Mitterrand ja fa anys. Tarden anys i panys en trobar feina.
Clidice, Martí, gràcies pels comentaris. Penso que les polítiques d'empresa salvatges no es poden excusar de cap manera. Potser les polítiques socialistes no hi ajuden però està clar que els empresaris tenen a les seves mans generar un ambient laboral lliure de violència. La salut laboral no està renyida amb el progrés econòmic. Tot al contrari.
Clidice ha dit…
No conec les polítiques laborals franceses Martí, per tant segurament m'he equivocat. Gràcies per la precisió :)
Miquel Saumell ha dit…
Jo també estic d'acord amb el comentari del Martí, i en aquest cas concret ho trobo encara més greu tractant-se d'una empresa amb capital públic.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia