El problema de la droga

-

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Ja estic de tornada de vacances. Aquest any he estat a Canadá i als EUA. L'experiència a Canadá ha sigut meravellosa. Quina gent més maca! són molt bona gent, tothom està disposat a ajudar-te! a més són civilitzats i educats! Vaga, que he notat molta diferència amb nosaltres!

Per altra banda, de tornada vam parar a New York i tot i que es una ciutat espectacular, la gent ens van tractar bastant malament. Són una mica prepotents.

Et deixo un enllaç que he vist que em sembla interessant!

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=643509&idseccio_PK=1029

Una abraçada!

David
9 de setembre del 2009, a les 11:54
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, David, quina casualitat! L'entrevista que m'has passat és a una professora que vaig tenir a la carrera. En guardo molt bon record!Aquest matí ja l'he vista quan he comprat el diari, més tard la llegiré amb tranquil·litat.
Quina enveja que em fas amb el teu viatge! Jo m'haig de conformar veient "Españoles en el mundo", precisament l'altre dia van anar fins a Toronto. La veritat és que trobar-te amb gent amable i educada és un gust. Em sap greu dir-ho però tens molta raó, que diferents a nosaltres!
Bona entrada a la feina!
9 de setembre del 2009, a les 12:19
Anònim ha dit…
Què xula que està l'entrevista. Ara em poso a llegir-la, està feta per Gaspar Hernàndez, oi?

Gràcies pel link DAVID :)
9 de setembre del 2009, a les 18:14
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cal llegir Hosseini per entendre l'Afganistan?

-
Imatge
 Una imatge de la pel·lícula " The kite runner " [El caçador d'estels], basada en el best-seller homònim de l'aclamat escriptor estatunidenc d'origen afganès Khaled Hosseini  i publicat l'any 2003. L'Amir i en Hassan fan volar un estel a la ciutat de Kabul, a la dècada de 1970. Les seves vides estan a punt de canviar per sempre. Aquest mes d'agost es compleix un any d'ençà que les tropes nord-americanes es retiraven de l'Afganistan, després de dues dècades de presència militar a la zona, i que els talibans prenien novament el poder -l'havien ostentat entre 1996 i 2001-, causant terror i estupor en la comunitat internacional, principalment pel que suposava en matèria de greu retrocés dels drets de les dones.  Com era de preveure, passat el cop d'efecte inicial, l'interès en l'Afganistan va anar decreixent fins que en els darrers mesos la brutalitat del règim talibà pràcticament no ha tingut presència en els grans mitjans de comun...
Més informació

"Trilogia de Copenhaguen", un nou capítol

-
Imatge
L'autora danesa  Tove Ditlevsen treballant en una de les seves obres. L'escriptura la va ajudar a sobreviure les circumstàncies més fosques imaginables. Imatge extreta d'Spectator Australia. En acabar la novel·la d'autoficció "Les cares" de Tove Ditlevsen, la "Trilogia de Copenhaguen" va passar immediatament a la meva llista de llibres pendents perquè en aquella història ja hi vaig endevinar una visió trencadora i coratjosa sobre els problemes psicològics. Aprofitant l'avinentesa d'una iniciativa temàtica a Instagram, m'he endinsat novament en l'univers de la reconeguda escriptora danesa, la intensa vida de la qual es manifesta en tota la seva obra, tant narrativa com poètica. La biografia es divideix en tres parts. La primera té lloc al barri obrer de Vesterbro de Copenhaguen, en el període d'entreguerres, on es descriu l'ambient asfixiant i sòrdid en què va créixer la Tove i que marcaria els seus passos de joventut, narra...
Més informació

Qui escolta el senyor Singer?

-
Imatge
   L'escriptora  Carson McCullers  era una gran aficionada a la música i tocava el piano, abans de consagrar-se a la literatura. Aquesta passió és compartida pel personatge de la Mick Kelly, alter ego de l'autora a la novel·la  El cor és un caçador solitari , una noia talentosa i rebel, que ha de bregar amb la pressió sufocant de l'entorn on li ha tocat créixer.    Hi ha novel·les que provoquen una commoció en qui les llegeix. Són tan fondes les emocions que desperten i tan captivador l'imaginari que recreen que resulta pràcticament impossible no dir-ne res, no escriure'n res. És en la necessitat imperiosa de revelar a l'entorn el nou món que s'ha descobert, com si es tractés d'un paradís perdut del qual es senyala la ruta, que es reconeix la bona literatura. No podia imaginar que faria una troballa tan extraordinària amb la darrera novel·la que he acabat. N'he llegit i rellegit els paràgrafs, assaborint la profunditat poètica d'una poderosís...
Més informació