Sóc de l'Espanyol
Ho confesso, estic passant una mala època. Vaig pel carrer i, de tant en tant, em trobo algun culer que m'augura que això de baixar a segona ja és un fet. Diuen que els sap greu (amb veu de llàstima), que són catalans i voldrien que quants més equips hi hagués a primera, millor. Intueixo que, secretament, se n'alegren (més que res perquè se'ls escapa un somriure per sota el nas). Després poso la tele i contemplo com els pobres Pochettino i Di Blasi pugen a Montserrat, a demanar el darrer miracle a la Moreneta. Ja no sé si riure o plorar. Costa tant mantenir l'optimisme en aquests moments!El que tinc clar és que la penosa situació no és fruit de la mala sort ni d'un sol factor concret. No. El nostre equip pateix una crisi més profunda i, sincerament, començo a pensar que baixar a segona és el millor que ens pot passar. Si això serveix per fer un replantjament seriós, benvingut sigui. Mentrestant, per aixecar una mica la moral, tinc a mà el llibre de Manel Lucas, Sóc perico, i què?, que promet convertir-se en tot un clàssic de l'autoajuda blanc-i-blava. Llavors penso que tornaran els gols i que viurem dies gloriosos, Copes del Rei i finals de la UEFA. Em fa il·lusió estrenar el camp a Cornellà, encara que no sigui a primera divisió. Som d'un club gran (malgrat que siguem petits) i renaixerem de les nostres cendres!
Comentaris
Així que tot i que soc del Barça també soc de l'Espanyol, del Rayo Vallecano, del Atletic de Madrid, del Llevant...
Em sembla una maravella quan un equip amb menys recursos que un gran guanya algun titul... però clar quan juga contra el barça, soc del barça a mort!
Una abraçada, perica... d'un culè.. jeje!
He vist que has començat un blog de psicologia, molts ànims! Ja passaré a comentar!
Em vaig matricular de 4 assignatures pensant en canvis laborals però no ha pogut ser i ara estic portant les 4 assignatures a part de treballar de 9 a 19.00 h.
Cada 15 dies tinc que presentar un treball per cada asignatura i vaig saturadissim... No tinc temps per oci i aquesta última setmana he petat... no memoritzava res, no era capaç de enraonar.. i estava una mica desil.lusionat i desmotivat..
De fet llegia coses molt interessants de psicologia i la sensació era d'evasió total i sense cap tipus de motivació per saber més... Em vaig preocupar, ja no m'interessa la psicologia? com pot ser?
Després he descansat un parell de dies sense fer res i torno a estar il.lusionat i motivat amb la psicologia.
Així que quan tingui temps seguiré escribint sobre coses que trobi interessants de psicologia...
Una abraçada!
David
Que no torni a passar.