Michelle + Carla


Un dels aspectes que més ha transcendit del tour europeu d'Obama ha estat l'esperada coincidència de Michelle Obama amb Carla Bruni. Com no podia ser d'altra manera, mentre els homes s'ocupaven dels afers d'estat, les fèmines competien en glamur i saber estar. Almenys així s'ha reflectit a la premsa i a la bloquesfera, que s'ha entregat en cos i ànima a un exercici comparatiu de regust sexista i ranci. Es veu que les primeres dames no tenen cap altra qualitat per destacar, malgrat que siguin treballadores, intel·ligents i talentoses. Bé, també han assegurat que uniran els seus esforços per lluitar contra la Sida. Bellesa i ajuda humanitària. El pack de sempre. Vet aquí una petita mostra. Si entrem a Google els noms de Carla Bruni i Michelle Obama, només en les primeres deu entrades, ens hi trobem perles com aquestes:

Comentaris

Anònim ha dit…
Es bastant trist que si ens fixem son les dones les que fan aquests comentaris tan masclistes
MartaO.
ivaxavi ha dit…
Trist. Ben trist i decebedor...
Si, no es pot negar que la mateixa dona contribueix a perpetuar els etereotips de sempre...
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Això estava pensant... es la mateixa dona la que ajuda a creer els estereotips que després la deixen en inferioritat a l'home.

Tinc una cunyada que es executiva d'una gran empresa i es una noia molt maca per dins i per fora. Sempre va a treballar vesteix molt bé i surt de casa radiant cada matí... A mi em dona la sensació que en aquest tipus de feina totes les dones diuent anar igual perque el carrec d’executiva està asociat a una dona maca, prima, i amb un estil determinat.

Des de fora a mi em dona la sensació que en els departaments de marqueting d’aquestes empreses, s’utilitza molt l’imatge de les persones. Us imagineu un carrec d’executiva com el de la meva cunyada, que estigui ocupat per una persona grassa o baixeta o per una persona que no segueix l’estandar? Segurament possarien a una persona més maca..

Una altra qüestió: que pasarà al llarg del temps amb les persones que ocupen aquests llocs de treball? Dintre d’un temps aquestes persones ja no seran joves i maques, les treuran del lloc de treball per possar a una noia de 20 anys espectacular...
David, gràcies per les reflexions. Normalment, les dones ens exigim (i ens exigeixen) molt més que els homes. Hi ha feines en les quals la decadència física és com una sentència de mort laboral.Si nosaltres mateixes ens neguéssim a entrar en aquest joc, les coses canviarien. El problema és que el mercat laboral és despietat i moltes vegades,si no t'adaptes, t'exclouen. Per sort, no totes les feines són així...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia