Insistència

Em va trucar una comercial fa un mesos per renovar la publicitat a les Pàgines Blanques i Grogues. La tarifa s'havia apujat considerablement respecte l'any anterior. Havia d'afluixar 285€. Li vaig dir que no m'interessava. Van passar uns dies i em van tornar a trucar, ja que la quota s'havia rebaixat. Aquesta vegada eren 180€. M'hi vaig tornar a negar; no disposo d'aquests diners per invertir en publicitat ara mateix i, a més a més, crec que el mitjà ja està obsolet. Tinc altres vies gratuïtes a través de les quals publicitar la meva activitat laboral. Van passar unes setmanes i es va repetir la jugada, en aquesta ocasió el preu havia descendit fins a 90€, una promoció d'última hora. Negativa altra vegada per part meva. Van transcórrer uns dies més i em van contactar novament per preguntar-me quin era el motiu exacte de la meva decisió. Els vaig repetir el que us he explicat. Tota rabiüda, la teleoperadora em va etzibar: O sigui, el que vostè pretén és que la seva clientela se l'emporti una altra persona, m'equivoco? Li vaig dir, si us plau, que em deixessin en pau, que tenia molta feina. Per la meva sorpresa, em van tornar a telefonar per informar-me que la tarifa s'havia reduït a només 60€; una autèntica ganga que no podia deixar escapar. En aquesta ocasió, no puc explicar per quin motiu, no vaig saber dir que no. Els vaig demanar que em truquessin un altre dia, per poder recollir les dades bancàries amb tranquil·litat. M'impressiona el seu poder de suggestió perquè estic més que convençuda que em vull donar de baixa. En el decurs dels darrers dies, m'ha sonat el mòbil en repetides ocasions. Eren ells altra vegada. Tal com havíem quedat, em trucaven per donar-me el número de compte corrent on fer l'ingrés. He optat per no contestar-los. Evidentment, no s'han donat per vençuts i ho han provat a través d'un altre número (a mi també em funciona aquest truc). M'han esbroncat per la meva manca de respecte. Els he tornat a pregar que no em destorbin: La resposta és no!

Comentaris

Jo de vegades em pregunte quina classe d'ensinistrament deuen rebre aquestos comercials que no es donen per vençuts ni a la de mil, encara que supose que la famosa escena de "El año de la garrapata" deu estar molt prop de la realitat que viuen dia a dia aquestos pobres venedors, els quals no són més que unes altres víctimes del meravellós sistema econòmic que tenim implantat.
Si, la veritat és que els teleoperadors només reben ordres (jo també he fet aquesta feina). Per la meva experiència, la consigna era insistir però mai pressionar perquè això es pot girar en contra. El client acaba cremat i arriba un punt que no agafa el telèfon. Sembla que aquest "meravellós" sistema econòmic no passa pel millor moment...Gràcies per l'aportació!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia