Copagament

No sé què en penseu del copagament. S'hauria de pagar un mínim per una consulta sanitària pública? Un euro per visita, per exemple? D'entrada, hi estaria netament en contra però, ben analitzat, s'hi poden trobar matisos. Aquest cap de setmana, una amiga que és infermera em comentava que atén pacients als quals, durant anys, els adverteix dels riscos del tabaquisme, el menjar escombraria o la vida sedentària. El seu estatus de salut no millora perquè es neguen en rodó a fer cap mena de canvi en l'estil de vida. Passa el temps i, lògicament, apareixen les malalties cròniques. Després hi ha aquelles persones que van a matar les hores, a fer-la petar o que consulten per problemes insignificants. En aquests casos, si l'educació no ha funcionat, tocar la butxaca podria ser una mesura per prendre consciència que la salut costa. Si no s'hi volen esmerçar esforços, que siguin diners.

Comentaris

Kudifamily ha dit…
És un tema delicat, perque com sempre haurien de pagar justos per pecadors...
Jo també tinc amics a la sanitat i em comenten que n'estan farts d'aquest tipus de gent que a la mínima es presenten allà, els que com tú dius van a fer petar la xerrada o passar el temps perque no tenen res més a fer, o els que passen de tot el que els diuen els metges... Amb aquests (i ja ho dic jo, molts són ja jubilats) potser sí que aniria bé fer això del copagament, a veure si se'ls passava aquesta dèria... però amb els treballadors que ja paguem una considerable quota a la SS i que anem al metge realment quan ho necessitem... seria just?
Com he dit abans, és un tema delicat, sí...
Hola, Kudifamily, gràcies novament per les teves reflexions. Evidentment, les persones que utilitzen la sanitat pública perquè ho necessita de debò, no haurien de pagar. Tot i això, és evident que l'ús que se'n fa necessita de certa regulació. Ens hem de fer el càrrec que els principals responsables de la nostra salut som nosaltres mateixos i que hem de fer un ús responsable dels recursos que tenim.
Pel que fa als jubilats, potser si disposessin de més espais i atenció no haurien de passar el temps a les sales d'espera...Fins aviat!
res ha dit…
la salut costa
però la vida més
salut!!
Per això, més val no complicar-se-la amb hàbits poc saludables...;)
Gràcies per comentar!
Anònim ha dit…
Si que s'hauria de posar remei a tots aquests problemes pero pagar es la solució?
MartaO.
Hola,Marta, doncs la veritat és que no sé si és la solució. Si pensem en les biblioteques públiques, per exemple, si no tornem el préstec quan toca, ens penalitzen. ¿Per què no es pot fer el mateix si no fem un ús responsable de la sanitat? El problema seria organitzar-ho i que funcionés bé, que no paguin justos per pecadors, com diu la Kudifamily, això ja seria més complicat...
ivaxavi ha dit…
n'és ben trist haber de fer pagar, encara que fós un euro, però no sabem gaudir (i deixar gaudir) de les coses gratuïtes. Puc possar com exemple un concert, una pel·lícula..., si vols gaudir-ho com cal, sense ningú que vaja a passar l'estona, prefereixer anar pagant i així "filtrar" els polissons...
Malauradament, hi ha gent que, per molt que li expliquis, no entén el significat de la paraula respecte...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia