Un blog sobre psicologia i actualitat

Missió complerta . He estat moguda pel desig de no reviure el trauma dels dos darrers mandats. Res de grans aspiracions i renaixements miraculosos, només que no empitjori el panorama, ja en tindria prou. Conservo l'esperança -ingènua, probablement- que els dies que vindran seran menys funestos que els anteriors. Ho confesso amb la boca petita, per la recent visió del pútrid clavegueram dels partits, del qual només coneixem la tímida superfície. Els votants tenim una limitadíssima capacitat de transformació. Una democràcia de mínims. Potser una partitocràcia, com l'anomena un veí del meu poble, més afinadament. Els candidats escollits tampoc influiran de forma decisiva, si tenim en compte el tsunami econòmic. A vegades, em fa la impressió que són com homenets i donetes, que proven d'aturar un tornado o qualsevol altre fenomen atmosfèric incontrolable, mentre arrepleguen tot el que poden, en la inabastable comesa. Si són generosos, reparteixen paraigües i algun impermeable. U...

Malgrat la nefasta gestió del foc d'Horta de Sant Joan, alguns capitostos d'Iniciativa no han tingut cap pudor a l'hora de presentar-se novament a les eleccions La Conselleria d'Interior tal vegada sigui el llast més feixuc d'aquest extenuat tripartit, que ha arribat sense alè al final d'un interminable mandat. Serien diverses i variades les calamitats que podríem glossar-ne. En la meva modesta opinió, però, destaca per damunt de totes l'execrable gestió de la tragèdia d'Horta de Sant Joan, que s'ha reviscolat inesperadament , a pocs dies del 28-N. De ben segur que encara hi haurà algú que ho identificarà com un ventilador de darrera hora, perquè resulta un cop d'efecte gens menyspreable contra el partit de Joan Saura, que es presenta amb el lema Verd Esperança . Un color que ha esdevingut, d'un dia per l'altre, Negre Socarrimat . En qualsevol cas, benvinguda sigui la diligent investigació. Després d'un any i mig d'interrogatori...

Avui és una jornada especialment adequada per cridar l'atenció sobre un dels dèficits que tot sovint precedeix el drama de la violència domèstica. Com sabem, existeixen diversos factors psicològics que fomenten l'inici i el manteniment de la virulenta espiral tòxica, entre els quals s'hi troba la dificultat per posar límits a l'amor , que afecta principalment les dones, encara que també hi hagi homes atrapats en aquesta dinàmica. Per la meva experiència, però, els homes tenen més facilitat per desvincular-se d'una relació patològica, mentre que les dones, principalment per raons educatives i econòmiques, experimenten moltes més complicacions. La llarga tradició masclista ha deixat una empremta profunda, que dificulta que es doni pas a nous patrons de relació, molt més saludables i productius per ambdós gèneres. Penso que és crucial donar més importància a l'empoderament femení , tant des de la perspectiva dels recursos materials com de la salut mental. Consider...

En el penúltim capítol d' El convidat , van visitar l'actriu Montserrat Carulla , dona propera a la vuitantena, que gaudeix d'una autonomia envejable, la qual, probablement, es deu en part al seu important nivell d'activitat. Vaig pensar que ella i el seu marit, per diferents motius, eren exemples clars de la vivència d'un envelliment satisfactori. Encara bastant insòlit, tant per raons psicosocials com genètiques. Si fos possible escollir-ho, segur que una aclaparadora majoria signaria ara mateix per viure plenament fins al final. Hi hauria algú que apostaria més per la quantitat que per la qualitat? Existeixen infinitud de components que no controlem, certament, però cal recordar que hi ha eleccions determinants, de les quals potser tampoc no som prou conscients. En l'àmbit de la medicina, encara es manté una praxi tronada, exclusivament dedicada a pal·liar la morbidesa, a base de química farmacològica, malgrat que fa anys que sabem que el futur passa per comp...

No tots els dracs han mort exactament com ens han explicat Benvolguts lectors, perdonareu aquest canvi de veu però la meva esposa, la princesa Ventafocs, es troba al llit amb un refredat que l'ha deixat indisposada i m'ha demanat que escrigui aquestes línies per a vosaltres, perquè fa molt de temps que té la biografia mig abandonada. Entre la filla, les intrigues de Palau i els deures laborals anem més de bòlit del que convindria. No és necessari que em presenti perquè ja em coneixeu, sóc el Príncepblau. Com us ha explicat la meva dona, sóc mestre i ara estic plenament dedicat a organitzar uns comicis per escollir els millors representants dels ciutadans a la cort del rei, el meu pare. Entre nosaltres, espero que acabi aviat perquè em porta més maldecaps que una altra cosa. També preparem un torneig entre els cavallers més influents del reialme i no es parla de res més en tot el dia. Comicis i torneig. Torneig i comicis. He rellegit l'últim capítol i també els anteriors a...

Un altre diumenge a Cornellà-El Prat. L'han qualificat de fortí i la veritat és que ha donat molta força a l'equip i l'afició, en una etapa bastant complicada. Avui hem dormit en zona europea i estem assaborint el bon moment, sempre tocant de peus a terra, és clar. Em pregunto que és el que fa realment atractiu el futbol, un esport força simple, si t'ho pares a pensar fredament. Al marge dels aspectes que afecten estrictament la pilota, no es pot negar que el ritual és important en el manteniment de l'afició. El viatge, l'arribada, l'himne, l'entrepà, la trobada amb els altres aficionats, la premsa esportiva i un llarg etcètera de components emotius i conductuals que reforcen el sentiment de pertinença al teu club. Per altra banda, ja ho he escrit en altres ocasions, considero que determinats elements que abans formaven part de la religiositat s'han incorporat progressivament al món del laïcisme (gens agressiu , des del meu punt de vista). He visitat...

La publicitat també ha contribuït a cultivar l'agressivitat desacomplexada cap a la dona. A dalt, una campanya nord-americana mostrava les conseqüències que es podien derivar del fet d'equivocar-se de marca de cafè. A sota, un anunci espanyol legitimava la tolerància a la violència de gènere, en un to marcadament irònic. Vivim un renaixement d'aquesta cultura? Les imatges que il·lustren el missatge d'avui haurien de ser records d'un passat llunyà i abominable. La cultura masclista més rància estava en franca decadència. Havia mudat la pell cap a formes més subtils, encara que estessin vives i fossin lacerants. O això volíem creure. Malgrat els innegables avenços, les xifres no confirmen una tendència creixent a la convivència pacífica entre gèneres. Al meu entendre, la infomació que apareix a la premsa indica més un estancament o un retrocés que una evolució cap al respecte mutu. La criminalitat esquitxa dramàticament les pàgines dels diaris i el temporal no té pin...