El misteri del bacteri E.coli




El tractament mediàtic del bacteri E.coli resulta d'allò més desconcertant. Darrere del soroll persistent, sovint s'hi amaga alguna cosa terrible. En boca d'alguns experts, se senten tocar campanes de guerra biològica. Un cop més, naveguem entre cortines de fum, acusacions sense fonament i algunes opinions solvents. En un tèrbol mar informatiu, és molt difícil destriar el gra de la palla. Bé, si més no, sabem que és improbable que el telenotícies ens ofereixi la resposta. Més val això que no res.

Arran de la crisi del cogombre, no puc evitar recordar que, recentment, s'han complert 30 anys del vergonyós muntatge de l'oli de colza, suposadament adulterat amb anilines. Pel que he pogut llegir, les desenes de milers de víctimes d'aquell experiment amb armes químiques -perquè això és el que realment va ser- encara se senten oblidades. A aquestes alçades del partit, alguns mitjans s'entossodueixen en defensar la versió oficial, malgrat que disposem de
bibliografia crítica molt seriosa sobre el tema. Aquesta ha permès dilucidar l'origen d'una tragèdia esfereïdora, marcada per la manca d'evidències científiques, els judicis sota coacció, el cessament fulminant de periodistes, la intervenció del CESID o la mort d'investigadors alternatius en estranyes circumstàncies. En resum, una concatenació de situacions més pròpies del túnel dels horrors que d'un país que caminava cap a la democràcia. Recordem que l'enverinament massiu, amb pesticides organofosforats, se situava en el marc d'una operació políticomilitar, a través d'un cultiu de tomàquets a les terres d'Almeria. Corria l'any 1981, una data clau, propera al fallit cop d'Estat de Tejero, en la qual el Govern espanyol pretenia integrar-se en l'OTAN. En l'esmentada conjuntura, segons contrastades investigacions, Calvo Sotelo va permetre un assaig amb conillets d'Índies humans, tot autoritzant la contaminació dels tomàquets andalusos, amb tres productes de la casa Bayer. Naturalment, sota el mandat de l'OTAN i en connivència amb els Estats Units.

Sense cap mena de dubte, hem viscut immersos en anys de foscor, silenci i terror, per més que els tertulians complaents perdin la gargamella a favor del nostre meravellós sistema democràtic. Malgrat la gairebé difunta tasca periodística, ara tenim el recurs de la xarxa i podem construir més lliurement una versió alternativa dels fets ocorreguts a Alemanya. Sigui quin sigui el desenllaç, que la por no permeti novament la censura.



Comentaris

Traducció del blog