La llista més votada


El tàndem Sánchez-Camacho-García Albiol, en plena campanya. Flickr.


Malgrat que en altres escenaris no hagi tingut la més mínima importància, la llista més votada ha esdevingut la consigna que CiU ha emprat per a justificar que personatges tan inquietants com García Albiol prenguin possessió de l’alcaldia de Badalona. Està per veure si els nacionalistes tindran cap mena de pudor a l’hora de pactar amb Plataforma per Catalunya, per assolir El Vendrell i Salt. Paradoxalment, s’esgrimeix un argument democràtic per a permetre que discursos que promouen la xenofòbia formin part activa dels nostres Ajuntaments.

En el cas de SORTU, es va estendre un debat nacional, a pulmó obert, sobre el fet que aquesta formació, malgrat haver condemnat el terrorisme i haver-se’n posicionat al marge, pogués mantenir encara algun vincle secret amb ETA. Com era de preveure, el PP de García Albiol va abanderar la retòrica del fals penediment de l’esquerra abertzale. Una estratègia que tindrà continuïtat amb Bildu. Fins aquí, no hi hauria res a dir, atès que tenen tot el dret a expressar lliurement les seves reticències. Per contra, quan es tracta de fer apologia del racisme o instigar a l’odi, delictes tipificats en el Codi Penal, no apareixen per enlloc els inconvenients. En aquest cas, es tracta de legítima llibertat d’informació i expressió. Els ciutadans han escollit el candidat popular. En l'esmentada situació, segons el seu criteri, el poble és sobirà. Però, quin és el límit? Es pot qualificar de democràtica la utilització de la falsa propaganda i la criminalització de tot un col·lectiu, amb finalitats electoralistes?

Afortunadament, enmig d’aquest monumental despropòsit, les denúncies de SOS Racisme i la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya han estat acceptades per l’Audiència Provincial de Barcelona, malgrat que havien estat prèviament arxivades pel Jutjat número 2 de Badalona. Quin futur li espera, a una alcaldia que comença amb tan mal peu? Els partits d'esquerra fan el seu habitual paper, tot condemnant l'actitud de la dreta catalana i espanyola. Recordem que, quan era el seu moment, no van saber gestionar els conflictes latents dels seus municipis. Tampoc van trobar solucions efectives a la crispació social. Quina legitimitat tenen ara, quan critiquen l'auge del populisme ultradretà? Ens ho preguntem de fa temps: on és l'autèntica alternativa?

Comentaris

Clidice ha dit…
Els convergents tenen una espècie d'obsessió en això de la llista més votada, imagino que derivada dels anys perduts amb tripartits, i que ho repeteixen com si fos el mantram de la democràcia. Fer el que fan és fossilitzar una idea que justifica la seva fam de "tocar calent" i criminalitza una cosa coherent com són els pactes per afinitats ideològiques, perquè vull creure que afinitat ideològica amb PXC o el PP no en tenen, no? (ironia). Vaja, el peix al cove elevat a la cinquena potència. I l'esquerra potser si que ja va sent hora que entoni els mea culpa necessaris, que això de dir "no ens han comprès" o "el poble s'ha equivocat" quan no et voten ja fa tuf.
Clidice, subscric el teu comentari de dalt a baix. En la meva opinió, tant la dreta com l'esquerra són responsables que els discursos xenòfobs hagin quallat. A Palafrugell, el meu poble, ha entrat un representant de PxC a l'Ajuntament, que no formarà part del Govern. En aquest context, el malestar que es respira és notable, no vull ni imaginar l'ambient de crispació que hi deu haver per Badalona...
Salvador ha dit…
El tema de Badalona portarà cua...
Ja ho pots ben dir, Salvador, i no penso que sigui una cua gaire agradable...

Traducció del blog