De Carrie Bradshaw a Lisbeth Salander



Sarah Jessica Parker i Noomi Rapace són Carrie Bradshaw i Lisbeth Salander, respectivament


Devia ser una de les poques mortals que encara no havia vist ni un capítol de Sex and the city. Per obra i gràcia de l'embafadora Divinity -una cadena que aglutina tones de tòpics ensucrats-, ja me n'he empassat uns quants. Les aventures de Carrie Bradshaw i les seves amigues, inaguantables totes elles, només es poden acceptar en clau de fantasia eròtica. Al meu entendre, qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Carrie és columnista de prestigi, icona de moda, ciutadana glamurosa de New York, amiga exemplar, soltera autosuficient i amant apassionada. Esbalaïda, he navegat per alguns blogs de fervents imitadores del seu lifestyle. Espero que no necessitin una farmaciola farcida de psicofàrmacs, per haver-ho de superar. Si aquest model de dona alliberada és la substitució de les trampes tradicionals, no sé amb quina mentida em quedaria. Amb cap, segurament. Preferiria una existència vegetal.

Potser ha estat per compensar que he agafat de la prestatgeria la segona entrega de la saga Millennium i m'he endinsat a descobrir més peces del puzle que forma la vida de la carismàtica Lisbeth Salander. Cada vegada tinc menys dubtes que Millennium és Salander. Ja he expressat en aquest blog que la trilogia no desperta en una servidora la voracitat lectora dels admiradors de Larsson. No obstant això, penso que la seva heroïna, a diferència de Carrie, si que incorpora alguns elements contemporanis vertaderament actualitzats. Larsson permet que aflori de manera brutal i extrema el drama de la violència masclista, present en la quotidianitat de la dona, com un magma subterrani, tot sovint imperceptible. En Lisbeth s'hi reconeix una profunda fragilitat però no per això s'acovardeix. La intel·ligència superdotada i una sensibilitat que oculta per a protegir-se, són les seves armes davant de l'adversitat. La hacker s'afronta a les forces del mal, un tema etern i universal, gràcies al poder interior i la inestimable ajuda dels companys que troba pel camí. Ella és l'instint de supervivència, en la foscor més pregona de l'ànima femenina. Llarga vida a la Salander.


Comentaris

Núria Talavera ha dit…
no tenim ni idea, ni idea, Clara, de la violència masclista que s'arriba a exercir sobre les dones... és terrible... i que hi hagi dones -dones!- que la justifiquin...

Per a mi Salander també és un personatge admirable, com a personatge literari i com a referent d'una realitat i com molt ben anomenes de "l'ànima femenina".. sí, Millennium és Salander :)

Felicitats pel post
Núria, gràcies pel teu comentari. Penso que el gran encert de Larsson, més que escriure una trilogia de gran categoria literària, ha estat retratar aquella realitat oculta que està en el centre de les atrocitats més grans que es cometenen en aquest món, vinculada sempre a la violència contra la dona. La Lisbeth Salander n'és una víctima i lluita amb les armes actuals, que no són espases sinó ordinadors. Es podria dir que, amb la llei a la mà, la Salander és una delinqüent però com més la coneixes més t'adones que si actua com ho fa és perquè, probablement, no té cap altra sortida...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia