Fans

[Fans dels Beatles]

Músics, polítics, esportistes, actors... les celebs fan perdre l'oremus a legions de fans que exhibeixen comportaments que, si més no, criden poderosament l'atenció. Algú pot comprendre que un noi o noia cridi, plori o fins i tot pateixi una lipotímia quan assisteix a un concert de David Bisbal? Què hi ha de patològic en tot plegat?

La psicologia ha descrit la Celebrity Worship Syndrome (Síndrome d'Adoració a les Celebritats) com una forma d'interacció parasocial en la qual alguns individus esdevenen obsessionats amb un famós o més, de manera similar a quan es produeix un deliri erotomaníac. S'ha plantejat, entre d'altres, la hipòtesi que certes persones puguin patir dèficits cognitius relacionats amb la flexibilitat i l'aprenentatge associatiu. Els resultats trobats fins el moment, fan pensar en una vulnerabilitat individual a l'hora d'enganxar-se a la veneració d'alguna estrella, sigui quina sigui.

Es podrien escriure rius de tinta sobre l'anomenat fenomen fan, que s'enfoca des d'altres punts de vista que no són l'estrictament psicologista. Si us interessa el tema, podeu llegir-ne més aquí o aquí.

Comentaris

Anònim ha dit…
Crec que si perdem tant el cap per a ells és pk representen alguna cosa o idea amb la qual ens sentim identificats, molt poderosa, i els utilitzem com a mitjà per a expressar-ho. El cas dels esportistes és evident: un és d'un equip de futbol pel que aquest representa, tot i que els protagonistes són persones que cobren barabritats que no gaunyaríem ni en 1.000 vides. I total, són 22 persones corrent rere una pilota!
28 de novembre del 2009, a les 11:28
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació