Fans

[Fans dels Beatles]

Músics, polítics, esportistes, actors... les celebs fan perdre l'oremus a legions de fans que exhibeixen comportaments que, si més no, criden poderosament l'atenció. Algú pot comprendre que un noi o noia cridi, plori o fins i tot pateixi una lipotímia quan assisteix a un concert de David Bisbal? Què hi ha de patològic en tot plegat?

La psicologia ha descrit la Celebrity Worship Syndrome (Síndrome d'Adoració a les Celebritats) com una forma d'interacció parasocial en la qual alguns individus esdevenen obsessionats amb un famós o més, de manera similar a quan es produeix un deliri erotomaníac. S'ha plantejat, entre d'altres, la hipòtesi que certes persones puguin patir dèficits cognitius relacionats amb la flexibilitat i l'aprenentatge associatiu. Els resultats trobats fins el moment, fan pensar en una vulnerabilitat individual a l'hora d'enganxar-se a la veneració d'alguna estrella, sigui quina sigui.

Es podrien escriure rius de tinta sobre l'anomenat fenomen fan, que s'enfoca des d'altres punts de vista que no són l'estrictament psicologista. Si us interessa el tema, podeu llegir-ne més aquí o aquí.

Comentaris

Anònim ha dit…
Crec que si perdem tant el cap per a ells és pk representen alguna cosa o idea amb la qual ens sentim identificats, molt poderosa, i els utilitzem com a mitjà per a expressar-ho. El cas dels esportistes és evident: un és d'un equip de futbol pel que aquest representa, tot i que els protagonistes són persones que cobren barabritats que no gaunyaríem ni en 1.000 vides. I total, són 22 persones corrent rere una pilota!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia