
Escoltant el testimoni d'aquesta mare, em va venir a la memòria un llibre que vaig llegir sobre el tema. L'editava l'associació C.O.B.R.A i contenia afirmacions sustentades en arguments poc sòlids des del punt de vista científic. Em van semblar que incorrien en contradiccions flagrants. Per exemple: si el VIH no existeix i els fàrmacs són perjudicials, ¿com és possible que hi hagi continents on moren milions de persones infectades, que no reben tractament i en d'altres on hi ha accés als antiretrovirals, la Sida hagi esdevingut una malaltia crònica?
En la meva opinió, aquests col·lectius promouen un missatge perniciós per a la salut perquè fomenten la negació d'una patologia que és mortal, si no es tracta adequadament. D'aquesta manera, dificulten que els afectats iniciïn un procés d'acceptació i aprenguin a conviure amb la mateixa. O que els joves prenguin consciència que s'ha de prevenir, o que les persones que han viscut situacions de risc es facin la prova quan abans millor... No es pot fer res per evitar-ho?
Comentaris