Sense tele
El cineasta Albert Serra explicava en una entrevista recent que, d'ençà que té divuit anys, que viu sense televisió. L'excèntric director afirmava que no volia que un munt d'imatges vulgars li contaminessin el cervell. Imaginava com devia ser la vida unes quantes dècades enrere, quan l'art o la natura configuraven la visió del món. Avui llegeixo que una enquesta sol·licitada pel CAC posa de manifest el creixent descontentament dels telespectadors. Les queixes principals es centren en un excés d'informació sobre la crisi, la baixa qualitat de la programació o la gran quantitat d'anuncis que s'emeten. Potser no cal prendre una decisió tan radical com la d'Albert Serra, però si que és necessari que els ciutadans aprenguem a apagar la tele i obrir un llibre, escoltar música o implicar-nos en tantes altres activitats constructives, que ara mateix se m'acudeixen...
Quadre: Anne Belov
Comentaris
Hauríem de ser nosaltres els que programarem quan i què volem veure a la tele, i això hui és possible...
Doncs personalment tinc tv, però sincerament a casa no la posem. Sembla curiós, però no la necessitem. Preferim veure una bona peli, llegir un bon llibre, o simplement posant-se davant del pc.
Però vulguis o no, sempre veus alguna que altre cosa, anant a casa de familiars, amics... i és realment desastrós el què fan per la caixa tonta.
Una abraçada
Bon post, Clara.