Generació Zero

Recordo el lema dels joves punk dels anys vuitanta: No future; un clam nihilista, segons el qual calia viure desenfrenadament, morir jove i deixar un bonic cadàver. A l'any 2009, les expectatives de futur també són limitades per als joves, encara que d'una manera ben diferent...
El País publicava ahir un excel·lent reportatge sobre l'anomenada "Generació Zero". El rotatiu assenyalava que Espanya encapçala el rànquing de joves aturats de la Unió Europea (destaquem sovint en els llistats més depriments). La "Generació Zero" la formen un grup de joves ben preparats, de menys de trenta anys, que han acabat la formació acadèmica en plena crisi econòmica. Malgrat que tenen talent i empenta per a treballar, es troben sense oportunitats laborals i han de tornar a casa dels pares. Els que tenen recursos econòmics i reben recolzament familiar, opten per continuar formant-se: fan màsters, postgraus i cursos de tota mena. Paral·lelament, treballen en feines precàries (si en troben) que els permeten sufragar les despeses personals. Viuen sense grans comoditats, són adaptables i es plantegen un estil de vida diferent al que estava establert fins fa poc. L'article acaba amb una interessant reflexió. Els joves no s'aturen: pensen, es mouen, estudien... Seran els adults de demà; s'hauran organitzat i hauran modificat els hàbits de consum. Ara la passen magra, però un cop superada la crisi, el nostre futur serà a les seves mans... Hauran après de l'experiència?

Comentaris

Anònim ha dit…
Hi ha altres posibilitats com que molts joves preparats marxin del pais a buscar oportunitats fora
Fa temps que aixo passa i ens estem quedan una enerere
MartaO.
30 de març del 2009, a les 12:59
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si, Marta, tens tota la raó i és vertaderament dramàtic. La societat s'empobreix de mica en mica. El més trist és que prosperen els trepes i els mediocres. Només cal mirar la tv per adonar-se'n. Fins la propera.
30 de març del 2009, a les 16:24
AS ha dit…
Penso sincerament que, si ha de venir una crisi, millor que ens hagi agafat joves, quan tenim més empenta (suposadament) i no tenim hipoteques ni lletres ni empreses que carregar.
A més, ja hem estat criats prou acomodats. Una mica de brega no ens anirà malament.

Pitjor ho tenen els majors de 30.

Per cert, molt bon bloc Clara.
7 d’abril del 2009, a les 2:29
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Si,tens tota la raó, no va malament passar-les una mica canutes per veure de què va la vida... de tota manera, no deixa de ser frustrant veure que has estudiat tota la vida i en el mercat laboral no hi ha lloc per a tu. També ho dic pels pares, que han treballat de valent per donar el millor als fills i ara veuen com tornen a casa.
Gràcies per comentar Aleix, vaig seguint els teus acudits i m'ho passo pipa!
7 d’abril del 2009, a les 16:27
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació