Entrades

El poble no se'n va

Imatge
El president argentí, Carlos Menem, acompanyat d'un parell de Rolling Stones . Era l'època del genocidi social del seu país, que recorda el drama que vivim actualment a l'estat espanyol. La història recent de la pàtria de Gardel és un mirall en el qual podem veure'ns reflectits. Imatge del documental Memoria del saqueo (2004).                Llegeixo amb indignació que el caçador d’elefants aplaudeix novament les retallades del Govern de Mariano Rajoy; v a expressar la seva honda satisfacción amb les estisores assassines, a ls mitjans de comunicació. C ampechano com ell sol, no sap contenir-se i sempre ha de ficar cullerada en assumptes que no són de la seva competència. Podria aplicar-se la medicina que va recomanar a Hugo Chávez,  en aquella ocasió històrica, en la qual l’abundant planter d’aduladors va aprofitar per afalagar-lo sense descans, com si es tractés d’un demòcrata exemplar; el mateix cav...

Manuel Mota, interrogants sobre un suïcidi

Imatge
 El dissenyador Manuel Mota va deixar una carta de comiat, en la qual demanava que, llevat dels companys de més confiança, cap representant de la firma Pronovias assistís al seu enterrament . Imatge: Equipo singular.   El suïcidi de Manuel Mota ha estat enfocat amb un previsible sensacionalisme , gens original en els mass media d’aquest país. Com no podia ser d’altra manera, hi han posat cullerada els imprescindibles opinòlegs , bona part dels quals no han dubtat a exercir de jutges de plató. Em pregunto com es pot dictar sentència, via tertúlia o columna al diari, en un assumpte tan delicat i complex. La germana de Mota assenyala un membre de Pronovias, com a causant de la mort i s’hi refereix amb l’apel·latiu de monstre. Segons explica, sotmetia el seu germà a una pressió brutal, que l’hauria precipitat cap a l’abisme. No descarta esmentar noms en el futur. La parella del prestigiós dissenyador, contràriament a allò que hom podria suposar a priori, s’ha manif...

L'ambigüitat periodística i el "cas Pallerols"

Imatge
En absència de Duran i Lleida, la portaveu d’UDC, Marta Llorens, va torejar la premsa amb gran desimboltura. És prou transparent, el paper dels mitjans, a l’hora d’informar sobre els casos de corrupció? Foto:EFE. En aquest blog, he criticat en diverses ocasions l’actitud arrogant de Josep Antoni Duran i Lleida, el qual ha esdevingut el centre de totes les mirades. En comptes de romandre a primera línia, el líder d’Unió va tocar el dos  cap a Xile, per donar-hi una conferència sobre l'humanisme cristià. Evidentment, és lamentable que lo pelat no hagi sortit des del minut u a oferir explicacions sobre la corrupció que l’esquitxa directament però trobo igualment increïble que un militant del PP –Enric Millo, per ser més precisos- demani la seva dimissió, si tenim en compte que la direcció del seu partit va indultar diversos membres d'Unió, implicats en el cas Treball . Així, doncs ¿quin paper hi juguen, exactament, els acòlits de Mariano Rajoy? ¿Condemnen la malversaci...

La recepta "secreta" de la Coca-Cola

Imatge
La nova campanya publicitària de Coca-Cola aposta per afrontar amb optimisme el 2013. L'empresa transnacional arrossega una llarga llista de denúncies per violacions dels drets humans , en diferents països. El flamant anunci és una mostra de la tèrbola relació que existeix entre la psicologia positiva i el capitalisme de consum. Imatge: cartell de denúncia de  Killer Coke. Quan entro en una llibreria no especialitzada, tinc el costum de donar un tomb per la secció de psicologia, per assabentar-me de les darreres novetats editorials. Malauradament, d’un temps cap aquí, m’he desanimat força i opto per desviar-me del camí. Em sembla lamentable la saturació de títols d’autoajuda que percebo, els quals, per més que els diferents autors provin de vestir de ciència, estan mancats del necessari rigor que hauria d’acompanyar una professió seriosa. És evident que, amb la salut mental, tothom s’hi atreveix. Penso que aquesta allau està estretament vinculada a la bruixeria i la su...

Banyada ritual pel 2013

Imatge
Una colla d'agosarats es llançava a les aigües de la platja de Vilassar de Mar, l'u de gener del 2012. Vídeo extret de Youtube. A banda de les tradicions clàssiques de Cap d'Any, prou conegudes  per tothom, un dels costums que ha esdevingut més popular, en les darreres dècades, és el d'organitzar remullades col·lectives, la primera jornada de gener. Malgrat que la més famosa  a Catalunya sigui a Barcelona, la pràctica ja està estesa a nombrosos municipis. He cercat una bona estona per la xarxa i no he aconseguit esbrinar d'on prové, exactament, aquesta dèria per banyar-se en unes condicions tèrmiques tan adverses.  Desconec si es tracta d'una pràctica d'arrels eminentment esportives o bé també hi són presents alguns components rituals, de més profunditat. En qualsevol cas, si tenim en compte el glaçat panorama social que s'albira pel 2013, potser no és una idea tan forassenyada la d'entrenar-se de bon començament. Es tractaria de llançar...

Frank Capra i l'actualitat

Imatge
Malgrat que se'n pugui criticar el patriotisme o la ingenuïtat, algunes pel·lícules de Frank Capra contenen una poderosa crítica social, perfectament extrapolable als nostres dies. Imatge del cartell de Mr. Smith goes to Washington (1939).   S'ha convertit en una tradició nadalenca més, en diferents punts del mapa. El nostre país no és una excepció. La sala Truffaut de Girona, per exemple, ha projectat novament en aquestes dates la pel·lícula de Frank Capra, It's a wonderful life (1946) i alguna cadena de televisió també va emetre-la, ahir al vespre. Malgrat que se l'ha criticat per ésser excessivament ensucrat, no es pot negar que el film ens mostra un retrat implacable dels tentacles opressors de la usura, que seria perfectament extrapolable als nostres dies. Hauríem de puntualitzar que avui patim aquest fenomen corregit i augmentat,   a causa de la despietada cobdícia bancària,  la qual deixa el dolent de la pantalla a l'alçada d'un malvat escarra...

La disfressa de "Manos Limpias"

Imatge
 El fundador del sindicat Manos Limpias , Miguel Bernad, és admirador declarat de Blas Piñar . Rere el tan proclamat interès en la lluita contra la corrupció, s'hi oculta la seva vertadera naturalesa... Foto:EFE.  Cada dos per tres tenim notícies d'algun exemplar directament transportat del Juràssic, terroritzat davant del perill independentista, que amenaça amb esquerdar la sagrada unitat d'Espanya. Curiosament, a aquestes bèsties del passat els esfereeixen els nacionalismes perifèrics, mentre que les reminiscències franquistes no els incomoden per a res. La qüestió és fer enrenou i generar tabola populista, encara que els gravíssims problemes del país restin sense resoldre. La secta liderada per Miguel Bernad , que ja ha presentat queixes de dubtosa base penal, contra nombrosos municipis catalans, ha denunciat aquesta vegada l'alcalde de Girona , Carles Puigdemont, per haver declarat simbòlicament la seva ciutat territori català lliure. Malgrat que hom pugui...