Pels seus insults els coneixereu

 

 
Alfonso Rojo va insultar l’Ada Colau de la forma més abjecta, en un programa de La Sexta


Si algun dia miro la televisió a la nit només ho faig amb una sola finalitat: Que m’entri la son. Procuro no ensopegar amb cap debat perquè llavors és possible que la mala llet impedeixi que m'entregui als braços de Morfeu. Val a dir que l’oferta és ben diferenciada: es pot escollir entre tertúlies de dretes o d’ultradretes. A La Sexta, llevat de comptades excepcions, el biaix és clarament conservador. No es tracta d’oferir una informació vertaderament plural sinó de complaure superficialment el públic progressista i acaparar, així, tots els segments del mercat mediàtic. Al meu entendre, a través d’aquesta estratègia es maten dos pardals d’un tret. Per una banda, s’omple la caixa i, per l’altra, es marquen les línies vermelles de l’oposició i la dissidència, les quals, en tota dictadura financera, han d’estar adequadament emmordassades, alhora que abracen la il·lusió de la falsa llibertat. Potser és una teoria d’estar per casa però és l’única que se m’ocorre per entendre que empresaris com José Manuel Lara siguin capaços de dirigir mitjans d’ideologies pretesament oposades.

Una de les maniobres recurrents dels portaveus del poder- atès que no disposen d’arguments sòlids per a fonamentar les seves tesis absurdes- és vexar verbalment els adversaris. Alguns d’aquests personatges són maquiavèl·lics i sibil·lins, perquè per a l'exercici del mal també es requereix una certa intel·ligència. La majoria, però, exhibeixen una barroeria de perfil tan baix que ni tan sols paga la pena prendre’s la molèstia d’elaborar un discurs per a rebatre’ls. Ells mateixos es posen en evidència. Protagonitzen escenes sorprenentment esperpèntiques, fins i tot per aquest país, impròpies d’espais que tenen un mínim de respecte a l’audiència. L’últim “esquetx” ordinari ha vingut de la mà del polèmic Alfonso Rojo. L’ex d’Ana Rosa Quintana va complir perfectament amb el rol de bully que se n’espera, contra l’Ada Colau, en aquest cas, al programa “La Sexta noche”.

Trobo necessari posar en relleu que l’onada de suport que va rebre la carismàtica activista, respon a una tasca humanitària justament reconeguda pels ciutadans, immersos en un interminable malson, del qual les entitats bancàries en tenen bona part de responsabilitat. En comptes de veure com els periodistes fiscalitzen els causants del genocidi financer –se suposa que cobren per això-, ens trobem amb xarlatans de pa sucat amb oli, que encara es permeten el luxe de carregar vilment contra els “rastaflautes” que es mouen per defensar els drets més bàsics, en circumstàncies realment adverses. Amb motiu del cinquè aniversari de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, La Directa ha publicat una sèrie d’emotives entrevistes, que reflecteixen clarament els beneficiosos efectes psicològics i comunitaris, derivats de la seva lluita tenaç.

Podríem dir que aquest moviment va començar com una minoria activa, per fer servir la terminologia del psicòleg social Serge Moscovici. De mica en mica, ha anat canviant la mentalitat de la població, encara massa submisa i paralitzada pels cruels abusos patits. Els conflictes positius que generen milers de rostres anònims, a través de la protesta, són un motor que forja el nostre esperit democràtic, engolit per l’espiral del consumisme. Els valors esperançadors que transmeten són una alenada d’aire fresc, en un entorn podrit per la intolerància, la cobdícia i la corrupció. A les assemblees de la PAH no hi ha concertines, ni guàrdies civils que disparin pilotes de goma, a refugiats desesperats. No s’hi acosten els lladres impenitents, els mentiders compulsius, ni els farsants que compren vots. Senzillament, s'hi apleguen persones que volen ajudar persones. S’ha d’entendre que, davant d’una veritat tan irrefutable, als defensors dels bàrbars només els quedin els insults. Cada vegada que els escolto, canvio de canal.


 

Comentaris

Traducció del blog