La Catalunya social es crema

Una imatge del pis incendiat, on van perdre la vida els petits Ayub (11), Thami (8), Mohammad (6) i Ossama (4). Foto: ANC.

La policia científica dels Mossos mira d’esbrinar com es va originar l’incendi. Que si una burilla, que si una espelma, que si un braser. La hipòtesi del curt circuit a la instal·lació elèctrica ha quedat descartada. L'autòpsia ha revelat que els quatre menors van morir per inhalació de fum. Aquestes són les causes en minúscules. Petiteses per passar l'estona. Notícies d’escassa importància. La desgràcia es podria repetir avui mateix, en un altre punt castigat del territori perquè al barri de Les Planes del Vendrell (Baix Penedès) s’hi van congriar un conjunt de factors mortals. Aquests en majúscules. L'atur, els desnonaments i l'absència de prestacions sotgen amenaçadorament milers de vivendes i anuncien un futur tràgic als seus inquilins.

Vuit membres d’una mateixa família malvivien en condicions d’infrahabitatge, en un pis de 60m2, sense que els entrés cap sou digne per la porta. Una entitat bancària –encara no sabem quina-, els en va fer fora però ells s’hi van tornar a encabir. Per acabar-ho d'adobar, suportaven el racisme-la presència de PxC al Consistori no és innòcua ni tampoc casual-, i la denegació repetida de la PIRMI. Amb altres paraules, estaven deixats de la mà de Déu. En un context de misèria emergent, la Generalitat ha optat per seguir l’expeditiva línia de desmantellament dels Serveis Socials. I ara en recollim els fruits amargs. La política d’austeritat té conseqüències dramàtiques; una altra cosa és que aquells que empunyen les estisores, vinguin de Catalunya de Madrid o d'Europa, s’espolsin les culpes del damunt i mirin cap a una altra banda.

L’estiu del 2011 el Govern de Convergència i Unió va endurir les condicions per accedir a la renda mínima d’inserció (420€). Va ser la primera d’una llarga llista de mesures que colpejarien amb duresa els sectors més desafavorits. De ben poc han servit les queixes del Síndic de Greuges i de les entitats que treballen colze a colze amb les persones amb discapacitat o dependents, que sembla que prediquin al desert. Els programes de recolzament a les famílies, posem per cas, han patit una retallada salvatge del 70% , en relació al 2012. La misèria extrema augmenta però les ajudes als col·lectius vulnerables disminueixen. Aquesta és la lògica dels conservadors: absurda i cruel, tant humanitària com financerament.

Cal reconèixer que CiU ha intentat pal·liar aquest drama escruixidor amb algunes mesures insuficients, cosmètiques i de baixa volada. Recentment, semblava que s’obria una finestra per la qual respirar. El Parlament ha iniciat el tràmit de la ILP per a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que té com a objectiu protegir els ciutadans que es trobin per sota del llindar de la pobresa, tot garantit-los les necessitats més bàsiques. Però el partit liderat per Artur Mas ja ha avançat que no té cap intenció de recolzar-la. Els grups anomenats d’esquerres s’hi van mostrar a favor però no es pot pas dir que sempre hagin estat a l’alçada de les fosques circumstàncies.

El partit d’Oriol Junqueras, per exemple, ha estat acusat en repetides ocasions d'obeir les ordres del neoliberalisme imperant i per parlar del desgavell present a la formació de Pere Navarro, no sabria ni per on començar. Potser caldria formular una pregunta essencial: Què és el PSC? Immersos en els seus avorrits dilemes existencials, identitaris i corruptes, els nostres suposats representants no deixen d’avergonyir-nos ni un sol dia amb la seva absoluta inoperància. Els mitjans de comunicació, per la seva banda, paren més atenció a la lesió de Víctor Valdés que al paisatge devastat que ens envolta. Els infants ofegats entre el fum i les flames, ben aviat seran cosa del passat mediàtic. Res del que pugui passar a partir d’ara els tornarà la vida. Només espero que siguem a temps de prevenir futures tragèdies. Ayub, Thami, Mohammad i Ossama, descanseu en pau.