Un blog sobre psicologia i actualitat

    Les Experiències Adverses en la Infància - Adverse Childhood Experiences - estan relacionades amb greus problemes psicològics i de salut en tot el cicle vital. Cal apostar per una forma adequada de comprendre-les i abordar-les, que en contempli la complexitat. Als professionals que tenim contacte amb el món educatiu, d'un temps ençà, ens colpeixen casos de nens i nenes que pateixen situacions d'extrema precarietat en les seves menudes vides. Unes dècades enrere, ens hauria semblat impossible escoltar amb tanta freqüència casos d'infants que han sofert nombrosos episodis adversos a la llar. Per exemple, el desnonament que els ha abocat temporalment a la intempèrie i l'abús de substàncies per part d'un pare que els agredeix tant a ells com a la mare. Aquesta terrible realitat, en què es solapen diverses formes de violència, pot anar acompanyada de més problemes greus com ara la malnutrició o la manca de cura de la higiene personal. És possible ...

Composició inspirada en el conte gòtic de Charlotte Perkins Gilman ,  The Yellow Wallpaper [ El paper de paret groc ] publicat per primera vegada l'any 1892 .  Font: Duncan Blog. En el darrer post els parlava del relat autobiogràfic que Kate Millett va fer de la seva dolorosa experiència, a finals de la dècada de 1970 i principis de 1980, en diverses institucions psiquiàtriques, on va ser reclos a i medicada, en contra de la seva voluntat. El drama d'una dona que sofreix en un entorn que no en comprèn les circumstàncies i acaba en mans de professionals desaprensius, que agreugen encara més la situació, ha estat recurrent en la història de la psiquiatria i avui en dia, per més propaganda terapèutica que se'n faci, encara no està superat. Mai no deixa de sorprendre'm la ceguera per a percebre allò més humanament elemental, el punt de partida de la recuperació de les dones afligides, que acaba soterrat en un garbuix de despropòsits exasperants, de manera q...

Imatge: Frank Tewkesbury Un dels llibres que m'ha acompanyat aquest estiu ha estat Viaje al manicomio de l'artista, autora feminista i activista en nombrosos fronts Kate Millett , traduït al castellà per Aurora Echevarría. Val a dir que el títol fa honor a la travessia de la qual esdevindrem espectadors horroritzats. Millett transmet magistralment la indefensió provocada per la reclusió forçada de què va ser víctima en diverses ocasions de manera que, passats uns dies, encara cal fer esforços per sortir del túnel claustrofòbic al qual ens ha transportat amb tanta eficàcia. Com una Günter Wallrraff involuntària, Millett fa una immersió en un univers on els drets de les persones es vulneren amb total impunitat, sota la capa d'una pretesa teràpia i en torna abatuda però més sàvia, amb un relat espaordidor a sota el braç. No és una lectura gens fàcil ni complaent, principalment per a les persones que tenim consciència del nivell de deshumanització al qual s'a...

La periodista, humorista i activista Stella Young exposa en aquesta xerrada TED els seus arguments en contra de la cosificació de les persones amb discapacitat, tot sovint usades com a objectes de motivació; una pràctica que ha batejat amb tota la intenció del món amb el nom de "porno inspiracional". El vídeo està disponible amb subtítols i transcripció al català: No sóc la teva inspiració, moltes gràcies . En un curs MOOC sobre autisme vaig descobrir aquesta xerrada de l'Stella Young i aleshores em vaig adonar de l'abast de la retòrica nociva de l'autoajuda que impregna sense cap mena de pudor el camp de la discapacitat. La vaig recordar recentment en veure una notícia a la televisió en què s'usava aquest enfocament obscè. Haig de reconèixer que en més d'una ocasió se m'han escapat les llàgrimes. Davant de l'emotivitat que aflora en els contextos informatius, d'un temps ençà, penso que cada cop convé tenir els ulls més oberts perqu...

Ima tge extreta de Debate El paisatge que ens ha quedat a Catalunya després de les eleccions celebrades a l'abril i al maig no s'assembla massa a un país revolucionari que camina cap a l'emancipació sinó més aviat a un indret profundament desencantat, els habitants del qual observen desesperats  com els conciliàbuls dels passadissos i els interessos particulars guanyen la partida a les enardides promeses electorals i els anhels de llibertat dels votants. Les contradiccions en les quals han caigut els polítics de diferents colors a casa nostra és tan flagrant que paga la pena aturar-s'hi per valorar-ne l'impacte.  Posem tres exemples dels esmentats contrasentits, presenciats amb estupor per pro pis i estranys . L'antiga activista de la PAH Ada Colau donava la benvinguda als vots del xenòfob candidat de les elits Manuel Valls per a esdevenir novament alcaldessa de la capital catalana. A can ERC imploraven amb humiliant insistència al PSOE del 15...

Imatge extreta de Vox Locutores Fa uns quants mesos, expressava preocupació respecte el perjudici que podia generar en els consultants la utilització de l'autorevelació com a estratègia terapèutica per part dels psicòlegs. Ho portava a col·lació arran de l'eclosió de moviments com el #Metoo , a través dels quals s'usa la narració sobre episodis traumàtics ocorreguts en la pròpia vida per a transformar una realitat marcada pels abusos silenciats. Si en el terreny de l'activisme queda clara la funció de l'autorevelació com a eina de lluita contra l'omertà que imposen els agressors i com a mecanisme per evidenciar el vincle entre l'opressió política i el sofriment humà, en el món de les relacions interpersonals, aquesta tendència a centrar-se en un mateix pot suposar, en alguns casos, un vertader problema afegit.  M'agradaria insistir una mica en l'esmentat fenomen perquè el segueixo observant i, com em passa de vegades, no s'entene...

Canet de Mar, Castelldefels i Rubí són tres municipis en els quals s'ha palesat el rebuig als menors no acompanyats a Catalunya. Què podem fer davant de l'espiral de l'odi?  Quan al fotoperiodista Jordi Borràs li pregunten de quina manera es pot combatre l'extrema dreta, respon que no té massa clara quina és la resposta, malgrat que porta anys i panys dedicat a l'estudi i la documentació del tema. Penso que és urgent reflexionar sobre l'aversió a la diferència que es respira a la nostra societat, sense caure en estereotips simplistes. Per això és important escoltar les veus expertes i honestes, tot i que aquestes no ens aportin les esperades solucions definitives .  Una entrevista a la filòsofa i periodista Carolin Emcke em va empènyer a cercar la conferència que va pronunciar al CCCB  el mes d'octubre de l'any passat i aquesta em va conduir -de tan fascinant com la vaig trobar- a llegir el conegut assaig  Contra el odio,  que aprofito ...