dissabte, 29 d’octubre de 2016

L'alternativa als antidepressius existeix: demanem-la!





Abans que el metge o el psiquiatre ens estampin una recepta, tenim dret a ser adequadament informats de les alternatives existents als antidepressius, tant o més eficaces i sense efectes secundaris.



En aquest blog hem parlat en nombroses ocasions dels punts febles del model biomèdic i dels terribles danys que causa una pràctica centrada en el mateix. Alhora que es posa en evidència la flagrant decadència de l'esmentat enfocament, és important presentar quines opcions alternatives serioses tenim a l'abast. Ahir llegia a la revista de divulgació Investigación y Ciencia del mes d'octubre que The Lancet ha publicat recentment un article sobre l'eficàcia de l'Activació Conductual (AC) per a tractar la depressió, la qual es considera més senzilla i econòmica d'aplicar que la Teràpia Cognitivo-Conductual (TCC). La troballa científica obre les portes a abordar els estats d'ànim decaiguts amb estratègies psicològiques, en diferents institucions, mitjançant un entrenament relativament senzill als professionals. Cal afegir que a través d'aquesta intervenció s'han obtingut bons resultats, tant en els casos moderats com severs i que, de passada, s'eviten els nombrosos efectes adversos dels antidepressius. Imaginem-nos la quantitat de psicofàrmacs que s'estalviarien en col·lectius especialment vulnerables, com ara les persones grans internades en una residència, per posar només un petit exemple, si s'optés per l'AC. Al mateix temps, es contribuïria a fer-los l'estada en l'entorn més significativa i agradable. La imatge d'un ancià sedat, assegut durant hores davant d'una pantalla de televisió, podria ser cosa del passat.

Trobo esperançador que els resultats de les investigacions  no es quedin reclosos en l'àmbit estrictament acadèmic o professional perquè, si els usuaris n'estan assabentats, tindran més capacitat per sol·licitar de forma argumentada les millors teràpies disponibles i, en tot cas, rebutjar aquelles recomanacions que considerin nocives. Penso que és igualment necessari respectar la diversitat d'enfocaments en psicoteràpia per tenir una perspectiva més rica i àmplia dels problemes psicològics, sense oblidar mai la necessitat de treballar de forma rigorosa i sistemàtica. Un dels múltiples aspectes que trobo interessants de l'AC és el rol actiu que confereix a la persona afectada i la manera que té de concebre la depressió, la qual, a diferència del model biomèdic, no es percep com una disfunció interna, fruit d'algun desequilibri neuroquímic sinó més aviat com una situació poc gratificant, en la qual la persona deprimida està immersa. És possible sortir-se'n, si es segueixen uns passos concrets, sempre tenint en compte el ritme  de cadascú i els valors més importants en la seva vida. L'enfocament conductual també dóna importància als factors biogràfics, un fet que permet comprendre de manera més humana el sofriment, perfectament tractable sense necessitat d'apel·lar a malalties inexistents. Si està demostrat que podem superar els obstacles vitals sense drogues ni estigmes, per què hauríem de conformar-nos amb el contrari?