Passa al contingut principal

L'alternativa als antidepressius existeix: demanem-la!





Abans que el metge o el psiquiatre ens estampin una recepta, tenim dret a ser adequadament informats de les alternatives existents als antidepressius, tant o més eficaces i sense efectes secundaris.



En aquest blog hem parlat en nombroses ocasions dels punts febles del model biomèdic i dels terribles danys que causa una pràctica centrada en el mateix. Alhora que es posa en evidència la flagrant decadència de l'esmentat enfocament, és important presentar quines opcions alternatives serioses tenim a l'abast. Ahir llegia a la revista de divulgació Investigación y Ciencia del mes d'octubre que The Lancet ha publicat recentment un article sobre l'eficàcia de l'Activació Conductual (AC) per a tractar la depressió, la qual es considera més senzilla i econòmica d'aplicar que la Teràpia Cognitivo-Conductual (TCC). La troballa científica obre les portes a abordar els estats d'ànim decaiguts amb estratègies psicològiques, en diferents institucions, mitjançant un entrenament relativament senzill als professionals. Cal afegir que a través d'aquesta intervenció s'han obtingut bons resultats, tant en els casos moderats com severs i que, de passada, s'eviten els nombrosos efectes adversos dels antidepressius. Imaginem-nos la quantitat de psicofàrmacs que s'estalviarien en col·lectius especialment vulnerables, com ara les persones grans internades en una residència, per posar només un petit exemple, si s'optés per l'AC. Al mateix temps, es contribuïria a fer-los l'estada en l'entorn més significativa i agradable. La imatge d'un ancià sedat, assegut durant hores davant d'una pantalla de televisió, podria ser cosa del passat.

Trobo esperançador que els resultats de les investigacions  no es quedin reclosos en l'àmbit estrictament acadèmic o professional perquè, si els usuaris n'estan assabentats, tindran més capacitat per sol·licitar de forma argumentada les millors teràpies disponibles i, en tot cas, rebutjar aquelles recomanacions que considerin nocives. Penso que és igualment necessari respectar la diversitat d'enfocaments en psicoteràpia per tenir una perspectiva més rica i àmplia dels problemes psicològics, sense oblidar mai la necessitat de treballar de forma rigorosa i sistemàtica. Un dels múltiples aspectes que trobo interessants de l'AC és el rol actiu que confereix a la persona afectada i la manera que té de concebre la depressió, la qual, a diferència del model biomèdic, no es percep com una disfunció interna, fruit d'algun desequilibri neuroquímic sinó més aviat com una situació poc gratificant, en la qual la persona deprimida està immersa. És possible sortir-se'n, si es segueixen uns passos concrets, sempre tenint en compte el ritme  de cadascú i els valors més importants en la seva vida. L'enfocament conductual també dóna importància als factors biogràfics, un fet que permet comprendre de manera més humana el sofriment, perfectament tractable sense necessitat d'apel·lar a malalties inexistents. Si està demostrat que podem superar els obstacles vitals sense drogues ni estigmes, per què hauríem de conformar-nos amb el contrari?





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…