La bruixa Adelina i altres misteris

Entre la Marta Ferrusola i en Jordi Pujol hi ha hagut, com a mínim, una altra dona: la bruixa Adelina. Foto: Efe.

A aquestes alçades del partit, dubto que ningú estigui en condicions d’afirmar que el mal anomenat “cas Pujol” és un afer estrictament familiar. La quantitat de personalitats que podrien quedar-hi empastifades és tan important que hom juraria que el matrimoni format per l’ex Molt Honorable i Marta Ferrusola encara no ha perdut el nervi. Deu ser per allò de si s’estira de la manta. El pare de Convergència es passejava tranquil·lament per Queralbs, sense expressar la més petita espurna de penediment. Davant de les càmeres, encara feia alguna brometa, com si amb la falsa simpatia pretengués escombrar l’espoli cap a un discret segon pla. Aquí s’aturava a fer-la petar amb un veí i allà queia per terra i deixava anar, en to victimista: “Només em faltava això!” La matriarca conserva la mirada severa i la supèrbia d’una primera dama en plenes funcions. Fa poc ha engegat literalment a la merda els periodistes que feien guàrdia a la porta de casa seva, a Barcelona. En aquesta ocasió, però, ningú no li ha rigut la gràcia.

Hem vist intrèpides persecucions mediàtiques; veïns amb l’adrenalina enfilada pels núvols; periodistes sospitosament silenciosos; companys de files que ara van d’honrats per la vida; polítics que es pengen la medalla del descobriment de la corrupció nacionalista; grups que s’organitzen per reclamar justícia. I l’aigua que baixa. La nota grotesca l’ha posat Philip McMahan Bolich, que fou directiu de Banca Catalana sota les ordres de Francesc Cabana, cunyat de Pujol–sí, aquell que no sabia res de l’herència-. En el marc d’una investigació policial, en qualitat de confident, McMahan ha parlat de l’afició obsessiva de l’expresident per la fetilleria. A banda de pujar a Andorra a solventar problemes crematístics es veu que també hi anava a visitar la bruixa Adelina, la qual el sotmetia a un ritual purgatiu. La dona li refregava un ou per tot el cos, mentre recitava una mena de conjur i després el trencava en un platet. El rovell sortia de color negre: eren les enveges!

Segons l’Adelina, Jordi Pujol va explotar-la laboralment a la capital catalana. La posà en contacte amb clients importants i rebia nombroses visites però després se li’n quedava un bon pessic, en concepte de comissió. Farta de sentir-se espremuda, la dona va tornar al país dels Pirineus i ara parla sense embuts als mitjans, per explicar com el molt bandarra es va enriquir a costa seva. Si l’anècdota és certa, i tenim en compte que l’abús econòmic no és cap novetat, no deixaria de ser profundament ridícul que un home tan poderós es deixés entabanar per una xarlatana d’aquestes característiques. Aquest és el nivell cultural de la persona que va governar Catalunya durant més de dues dècades? Ni en les formes més primitives de psicoteràpia verbal es feien servir uns mètodes així de barroers, típics dels embaucadors més desvergonyits. Es pot ben dir que si el President va enredar-la vilment ella també va aprofitar-se de la gent que hi confiava, tot manipulant sense escrúpols les seves angoixes i temors.

No sabem si l’Adelina va predir l’aparició en escena de Victoria Álvarez però en cas que al primogènit li freguessin l’ou per l’esquena potser el rovell en sortiria vermell com un pebrot –de la ràbia, s’entén-. La Victoria no ha dubtat en relatar les extorsions del clan als empresaris que no es doblegaven als seus desitjos. La darrera notícia que ha avançat l’examant de Júnior ha estat la propera aparició d’un altre informe de la Udef -Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals- que implicaria Marta Ferrusola en afers realment tèrbols. Quan es destapi l’escàndol la mala bava sortirà a raig. Tal com va escriure fa uns anys la periodista Pilar Eyre, a l’austera i catòlica senyora només se la va veure vertaderament enfadada en dues ocasions: la primera, quan corria la brama que el seu marit tenia una amant i la segona, quan se l’acusava de corrupteles a la seva empresa de jardineria Hidroplant. A mi em té intrigada el paper que jugava realment a dins de la famiglia. No m’empasso que fos la principal instigadora de la trama dels fills però res no sembla indicar que adoptés un rol essencialment passiu.

En casos recents de corrupció, hem vist com les esposes dels imputats s’han refugiat en estereotips sexistes per tal de defensar-se davant del jutge dels càrrecs que se’ls imputaven. A Cristina de Borbó els seus advocats l’han presentada com una beneita encegada d’amor, subordinada a Iñaki Urdangarin, el “duque empalmado”. Desconec si disposem d’estudis en profunditat sobre el paper de les parelles, en el crim organitzat a Espanya. Segons les investigacions de la historiadora de la màfia Ombretta Ingrascì, en aquestes organitzacions, el rol femení ja no respon al clixé de mare silenciosa i submisa, aliena als negocis del capo. Malgrat que persisteix l’estructura patriarcal i masclista, aquesta imatge ha experimentat una notable evolució, en les últimes dècades. A finals dels setanta, la màfia va entrar en el mercat internacional de la droga i necessitava reinvertir tot el capital acumulat il·legalment. En aquell context, la dona apareixia com a mà d’obra nova, menys sospitosa davant les forces de la llei. Resultava útil per a crear una façana de netedat. El seu paper, explica Ombretta, s’ha anat consolidant en el blanqueig de diners provinents del narcotràfic, a través de negocis legals. Ignoro si nosaltres hem importat el mateix model però, mentre esperem el nou document “explosiu” de la Udef, ens seguirem informant al respecte. Ci vediamo la settimana prossima.