Loteria i felicitat

No sé què es deu sentir quan et toca la loteria. Ahir al vespre, per la tele, li sentia dir a una afortunada guanyadora que era molt difícil d'expressar. En escoltar-la, em va venir al cap un concepte sobre felicitat que em van explicar quan estudiava el curs de doctorat. El podem anomenar, de manera casolana, la "teoria de la molla".
Resumit de forma senzilla, quan a la vida rebem un impacte dolorós, com un accident de trànsit, per exemple, l'espiral que marca el grau de felicitat es comprimeix. Podem caure en un pou profund i tocar fons. Fins i tot sentir que la vida no val la pena ser viscuda. Tard o d'hora, però, la molla tornarà a la seva forma habitual. Gràcies als mecanismes d'adaptació, ens retrobarem, si fa no fa, amb el nivell de benestar que sentíem abans del succés traumàtic. Si l'esdeveniment és positiu, com en el cas que ens toqués la grossa, passaria exactament el mateix, però a la inversa. La molla s'estiraria, experimentaríem una gran eufòria però, passat un temps, ens sentiríem més o menys com abans que els diners arribessin a la nostra vida.
També hi ha estudis que indiquen que els efectes dels diners sobre el benestar només són significatius abans que es cobreixin determinades necessitats materials. Més i més diners no signifiquen més i més felicitat. No és el mateix que li caigui una fortuna del cel a Bill Gates que a un informàtic que tingui problemes econòmics. Tot plegat es pot resumir en el que ens ensenya la saviesa popular: els diners no fan la felicitat, però hi ajuden...

Comentaris

Marilyn R Miller ha dit…
I love the hand Christmas tree! Also your nativity set! Thank you!!
Blogger in Idaho, U.S.A.
Anònim ha dit…
Sempre m'he preguntat què faria si em toqués. El que sí sé és que quan porto dos setmanes de vacances ja no m'aguanto a mi mateixa, o sigui que per suposat deixar de treballar no!
O sigui que penso que un pessic si que seria benvingut però masses diners tampoc han de portar res de bo...
Ahir només em venia el cap la sra del Bar la Manolita que l'any passat hi va tocar, no volia ni atendre al periodista de RAC1, l'hi deia que tenia tants problemes degut al dia 22/12/07.
O sigui que siguem realistes: salut, amor i un pessiguet de diners!
Garbí24 ha dit…
Si un dia hem toca el que si no faré es sortir per la tele a fer el pena com fan alguns , es denigrant el que es pot escoltar....i a sobre dones a coneixer el teu estat economic a tot Espanya .
Si ens toca "calladito " que després et deuen sortir molts amics.
Que passis unes bones festes , una forta abraçada
Marilyn, I've seen your beautiful paintings in your blog. Best wishes from Catalonia!
Núria, si que és veritat que massa diners compliquen la vida. Només cal veure tota aquesta gent tan rica i famosa, crec que arriba un moment que es desconnecten de la realitat. Si no han estat educats en uns valors molt ferms, és fàcil que perdin el nord...
Garbi24, et dóno la raó, hi ha gent que munta uns espectacles deplorables per la televisió, deuen ser els efectes de l'eufòria. Bon Nadal!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia