Un blog sobre psicologia i actualitat

L’actriu Inma Cuesta va tenir el coratge de denunciar a través del seu compte d'Instagram   l’ús desproporcionat del Photoshop en unes imatges seves publicades al suplement Dominical del Periódico de Catalunya. A banda de tenir una marcada tendència al Photoshop informatiu El Periódico de Catalunya també incorre de tant en tant en el retoc fotogràfic, que ha esdevingut un hàbit complusiu en la majoria de publicacions. Generalment, aquestes modificacions van encaminades a oferir una imatge més esvelta i lliure d’ imperfeccions , malgrat que en algunes ocasions també s’han utilitzat per simular una edat més avançada –en anuncis de cremes antiedat, per exemple- o bé per ocultar costelles massa marcades i cares excessivament xuclades.   Arran de l’enorme polseguera que ha aixecat el cas, el director del diari, Enric Hernández, s’ha vist obligat a demanar disculpes però ha matisat que ells no van pas rebre l'original   sinó la versió retocada que va envia...

L’escena de l’accident de la Ventafocs de l’artista urbà Banksy, al recentment clausurat “antiparc temàtic” Dismaland   a Weston-super-Mare, a l’oest d’Anglaterra. Foto: David Levene per al the Guardian. El passat vint-i-set de setembre, després d’haver estat cinc setmanes obert al públic i haver rebut cent cinquata mil visitants, va tancar les portes Dismaland , la paròdia de Disneyland creada pel famós i alhora anònim Banksy, en col·laboració amb   cinquanta-vuit artistes més. Tal com estava previst, tota la fusta i elements de construcció seran enviats a Calais, França, i s'utilitzaran per a reforçar els camps de refugiats que acullen els immigrants que hi arriben. Per altra banda, el parc aquàtic Tropicana on es va ubicar aquest complex d’entreteniment distòpic també serà ocupat per a nous projectes i exposicions. No es pot negar que l’enorme èxit de la iniciativa ha comportat, al mateix temps, una injecció gens menysperable de diners -trenta mi...

Imatge extreta de Blog de Prezi   Si penso en la deriva que pren la meva professió –a banda dels petits oasis que apareixen, aquí i allà- cada vegada veig més clara la imatge d’un titellaire que mou els fils en l’obra teatral. Una de les nombroses conseqüències derivades de la patologització del patiment, la singularitat, la dissidència, la vulnerabilitat o la rebel·lia és la despolitització. En un recent article al seu blog, el psicòleg clínic de Cincinnati Bruce E. Levine, que escriu habitualment sobre les interseccions entre societat, cultura, política i psicologia, desgrana alguns dels contextos en els quals els professionals de la salut mental han intervingut de forma iatrogènica i manipuladora, al servei dels interessos del poder. A banda d'escàndols sonats com l'aliança establerta entre l’Associació Americana de Psicologia (APA) i la CIA en el camp de la tortura, també cal destacar, apunta Levine, el paper de les bates blanques a l’hora de desempoderar l...

Foto: EFE “El Suprem obeeix el Govern, i el Govern prefereix tenir content l’imperi de la família Wirtz, propietària de Grünenthal, que té un patrimoni de 25.000 milions d’euros, que no pas uns centenars de ciutadans sense gaires suports”    Rafael Basterrechea (a la imatge), vicepresident de l’associació de víctimes de la talidomida a Espanya (Avite), en una entrevista publicada al Periódico de Catalunya, el 24-09-2015. Durant aquests dies, els debats sobre la sobirania omplen enceses tertúlies  i provoquen contínues dinàmiques berlanguianes –la darrera, el minut de glòria disputat entre Alfred Bosch (ERC) i Alberto Fernández Díaz (PP), al balcó del consistori barceloní, en el marc de les Festes de la Mercè-. Enmig d’aquest soroll eixordador, l’anomenat “cavall de Troia” del TTIP segueix el seu curs sigil·lós, em temo que inexorable,   en la més absoluta penombra, encobert per un vergonyós silenci mediàtic. Malgrat que la nostra democr...

Foto: Holy Anorexia, de Cecilia Bullo Quan vaig acabar la carrera, tenia clar que no pensava esclafar el cap de les persones que decidissin confiar en mi amb la totxana del DSM ni tampoc aliar-me amb professionals que tinguessin “màniga ampla” amb la medicació. En el decurs dels anys, entre les lectures i l’experiència, m’he anat fent més radical en aquest aspecte, la qual cosa m’ha portat uns quants inconvenients. El fet de no combregar amb les "rodes de molí" del model biomèdic tanca moltes portes; fa que et sentis en solitud, alhora que pateixes més problemes econòmics. Amb tot, no m’he penedit mai d’aquesta decisió perquè no hauria sabut trobar cap altra manera de treballar. O escollia aquesta opció o canviava de feina (aquesta darrera, una alternativa que mai no he descartat). En el present blog procuro exposar de manera senzilla algunes problemàtiques derivades de la monumental confusió existent entre la medicina i la psicologia que és la mare de la...

Vista del Pati dels Tarongers. Foto: Clara Esquena Mai no havia visitat el Palau de la Generalitat i ahir vaig aprofitar l’hora en què la gentada començava a desfilar cap a la Meridiana per estalviar-me les cues quilomètriques que es formen en la jornada de portes obertes i així poder-hi passejar tranquil·lament. Entre aquelles parets, envoltada d'incomptables meravelles artístiques; tot caminant per la majestuosa Galeria Gòtica o donant un cop d’ull a l’exquisit Saló Daurat és fàcil comprendre per quin motiu el poder és tan addictiu i seductor. Penetrar-hi significa escriure el teu capítol en la història; tenir el tauler d’escacs del país al davant i poder-ne moure les peces. Caminar per aquells passadissos vol dir que remenes les cireres, que fas i desfàs sense patir-ne massa les conseqüències. Ha de ser francament difícil abandonar aquest plaer incommensurable i deixar en mans desconegudes el ceptre, el tron i la gestió del llegat del teu mandat. Les seve...

  Paral·lelament a l’aterridora realitat dels refugiats, aquests dies donem la benvinguda a algunes iniciatives solidàries i humanitzadores, tant en el camp de la política com en el de la investigació; en aquest darrer cas, amb la finalitat de comprendre millor la dolorosa experiència i facilitar una adequada assistència psicològica als afectats. Imatge de sirians a Jordània, extreta de World Help.   En contrast amb l’expressió deshumanitzadora del primer ministre britànic, David Cameron, que va qualificar els milers de persones que emigren cap al seu país d’ eixam i l’actitud mesquina del president Mariano Rajoy, a l’hora de regatejar el nombre d’acollits, com si es tractés de mercaderia indesitjable, de la qual hom es vol desempallegar, hem de celebrar la iniciativa solidària sorgida del consistori barceloní , amb l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, que ha estat ràpidament subscrita per altres ciutats, entre les quals Madrid i València. De la mateixa ma...