Entrades

Syriza o quan la por canvia de bàndol

Imatge
Foto:AP Ahir al vespre, després d’uns resultats electorals extraordinaris, Alexis Tsipras (a la imatge) es va adreçar als ciutadans congregats a la plaça Sintagma d’Atenes, tot mostrant-los la seva satisfacció perquè els grecs havien perdut definitivament la por i havien apostat per l’esperança. Efectivament, el fet d’infondre temor és una de les principals estratègies dels falcons del neoliberalisme, a l’hora d’imposar els seus plans econòmics suïcides. La Troica i els seus adlàters, en aquest cas, han emprat sense contemplacions els instruments de poder que tenen al seu abast per tirar endavant diverses campanyes de terror, desinformació i coacció, amb la finalitat de sotmetre  diferents Parlaments als seus dictats inhumans. Afortunadament, ja disposem d’antecedents com el d’Equador, els quals són testimonis que la prevalença de la sobirania dels pobles enfront d’aquesta dictadura no implica en absolut l’arribada de l’Apocalipsi. Si estem d’acord en què l’economia és...

Josef K. a la "ciutat morta"

Imatge
Centenars de persones es van aplegar a plaça Sant Jaume de matinada, després de l’emissió de Ciutat morta. Imatge: La Directa. Aquest dissabte, el periodisme a la televisió pública catalana es va despertar temporalment de la seva eterna letargia, per tornar-se a adormir més endavant, tal com succeïa amb els pacients afectats d'encefalitis de la pel·lícula Awakenings (1990), amb Robert de Niro i Robin Williams com a estrelles principals i que segurament recordareu. El “miracle” ocorregué al Canal 33 durant l’emissió de l’esperadíssim documental Ciutat morta . Les expectatives eren enormes –el WhatsApp treia fum, amb missatges que anaven i venien-, no només per la incansable lluita ciutadana que l’avalava sinó perquè, a darrera hora, se’n van censurar cinc minuts , via judicial, que finalment no aparegueren en pantalla però que s’han emès tranquil·lament a la xarxa, com era de preveure –als censors no els caracteritza una intel·ligència brillant, precisament, perquè...

La tirania de l'emotivitat

Imatge
Imatge: Sky News   Jo també sóc Charlie. Qualsevol persona que gosi fer una observació a banda de l’eslògan de moda i l’evident condemna de les matances perpetrades a París, formarà part d’un corrent d’opinió marginal, que haurà d’expressar-se en mitjans diguem-ne alternatius, blogs i xarxes socials susceptibles de patir les invectives furibundes d’aquells tertulians que ara ploren llàgrimes de sang, matí, tarda i nit. Són els mateixos que opten per segellar-se els llavis amb cola súper adherent davant del neocolonialisme a l’Àfrica i a l’Orient Mitjà; la complicitat de la “democràcia occidental” amb els règims més sanguinaris; el finançament del fonamentalisme quan és convenient als propis interessos; el desmantellament de l’Estat del benestar i els incomptables crims que s’oculten a sota de mil capes de silenci. Ja se sap: qui paga, mana. És necessari esmerçar els màxims esforços en contextualitzar adequadament l’atemptat comès a la revista satírica Charlie Hebdo...

Any nou, parella nova (a un clic)

Imatge
Imatge extreta de Google “Noticias del futuro 20 marzo 2076 Los más extremistas llegan incluso al contacto físico SE PONE DE MODA INTERACTUAR FUERA DE LAS REDES SOCIALES” Acudit publicat a la revista Mongolia (nº juliol/agost 2014) Durant aquestes dates, és tradicional que es publiquin reportages de tot tipus respecte els bons propòsits de cara a l’any que comença. Com que parlar d’aprendre anglès, deixar de fumar o apuntar-se al gimnàs no tindria cap mena d’interès, de tan rebregats com estan aquests tòpics, a la famosa llista s’hi han incorporat altres objectius, com ara trobar parella a través d’Internet. Efectivament, durant els mesos de desembre i gener els responsables dels principals portals de cites online informen a la premsa de l’espectacular augment de registres que experimenten les seves pàgines. Segons els empresaris que fan de “Celestina” per la xarxa, els problemes econòmics no han fet pas decréixer el nombre d’usuaris disposats a pagar ...

La vida de Pablo

Imatge
Un dels nombrosos muntatges fotogràfics penjats a la xarxa, al·lusius al "messianisme" que de vegades s’observa en el líder de la formació violeta. “ Jesucristo sería de círculos, habría estado en Podemos” Pablo Iglesias Turrión, secretari general de Podemos. Les festes d’enguany són particularment adequades per passar olímpicament de le s produccions cinematogràfiques solemnes sobre la vida de Jesús i decantar-se directament per magnífiques sàtires com la pel·lícula Life of Brian (1979) dels irrepetibles Monty Python . Contràriament a allò que sostenen certs cinèfils que han tornat a veure-la després de molts anys, penso que aquesta comèdia irreverent ha envellit de forma envejable i en certs aspectes manté una vigència extraordinària. Per altra banda, considero que la virulenta polèmica suscitada en el moment de l’estrena, per mofar-se suposadament de la comunitat cristiana, ha empal·lidit a favor del relleu que pren la subtil crítica social que ...

L'autèntica Espanya

Imatge
Un policia subjecta pel coll una manifestant, en una de les marxes per encerclar el Congrés a Madrid. Foto: Susana Vera. La profunda crisi que pateix la psiquiatria a nivell internacional també es manifesta a Espanya. Diversos autors l’han disseccionada meticulosament a través d’un valent i rigorós treball d’investigació. Sense les veus dissidents, resultaria encara més complicat oferir una proposta alternativa, crítica amb la clamorosa sobremedicació i reivindicativa del paper fonamental de l’entorn a l’hora de comprendre amb profunditat la psicopatologia i la teràpia adequada que se n’hauria de derivar. Lamentablement, en moltes facultats se segueix promovent poca cosa més que la transmissió a l’alumnat de continguts que són pura ideologia al servei del mercat. Quan els futurs professionals trepitgin el carrer, hauran de recórrer encara un llarg camí, si realment desitgen superar el parcial o complet “rentat de cervell” al qual els hauran sotmès i afrontar amb enteresa la ...

El país de "La pechotes"

Imatge
El totpoderós Paolo Vasile vol fitxar Isabel Mateos, La Pechotes , perquè participi en un programa del caspós imperi Mediaset . Foto: Sergio González. “ Se toma a la mujer como objeto sexual y con ello, la imposibilidad de considerarla sujeto, en términos de igualdad o alteridad. Algo culturalmente establecido y aceptado es utilizar el cuerpo de la mujer en los medios de comunicación de masas. Sujeto y objeto del deseo masculino, no implica sólo la construcción mental constituida a través del tiempo, sino que engloba una serie de prácticas resultado de esta visión del mundo” Georgina Sotelo & Martha Patrícia Domínguez (2014) 18 És l’amiga de la infància del Pequeño Nicolás i es diu Isabel Mateos però com el seu company de fatigues també és coneguda amb un sobrenom: La Pechotes . A ell el defineixen amb dues paraules que formen part d’un conjunt ben simpàtic, encara que allò que expliqui el xaval resulti d’allò més inquietant, però per a ella els mitjans s’ha...