El problema és Hollywood, no Meryl Streep


Foto d'un cartell inculpatori contra Meryl Streep als carrers de Los Angeles, obra de "Sabo", un artista ideològicament proper a Donald Trump. Imatge: THR. 



Malgrat que diversos actors -Brad Pitt i Ben Affleck, entre d'altres- han estat assenyalats com a còmplices silenciosos del comportament depredador del productor Harvey Weinstein, l'estrella més atacada a la premsa ha sigut Meryl Streep, que ha entomat el dard enverinat de la seva col·lega Rose McGowan, una de les promotores de la campanya #Metoo, respecte la suposada hipocresia d'exhibir un vestit negre en senyal de protesta pels abusos sexuals a la gala dels Globus d'Or. L'àcid retret va ser fet en una piulada de Twitter, que McGowan posteriorment va esborrar, potser conscient que no era convenient de criminalitzar ningú sense proves. El fet que Streep mantingués un estret i durador vincle laboral amb el violador no demostra necessàriament la seva connivència amb les agressions sexuals. La llorejada intèrpret també ha vist com la seva mirada era coberta amb un revelador "She knew" (ella ho sabia) en pòsters comercialitzats a la xarxa i enganxats per la ciutat dels somnis, que ja han estat criticats per la misogínia que desprenen. Si tenim en compte les afinitats ideològiques de l'autor, és possible que es tracti d'una "vendetta" per la bel·ligerància de la carismàtica actriu contra les polítiques de Trump. 

Malgrat que la guerra bruta mai no s'atura, és absolutament raonable i necessari preguntar-se pel paper dels "espectadors" en aquesta allau de casos que ha aparegut a Hollywood i també en altres entorns, que fa pensar en un profund problema sistèmic i no pas en cap trastorn psicològic individual, que afectaria només unes persones concretes. Justament, un dels aspectes que solen destacar les supervivents és que bona part del dolor experimentat, a banda de ser causat per les urpes de l'atacant, té l'origen en el fet que els companys i companyes miressin cap a una altra banda, en comptes d'oferir-los el suport que tant necessitaven. Tal com apunta la psiquiatra experta en traumes Judith Herman, el cost d'ajudar una víctima se sol percebre com a massa elevat, atès que el botxí farà tot allò que estigui al seu abast per silenciar aquells que gosin denunciar-lo, encara més si es tracta d'un home poderós. A la meca del cinema, el posicionament compromès pot voler dir quedar-se sense feina una bona temporada...o potser per sempre. 

En aquest sentit, trobo paradigmàtic el cas de Kevin Spacey. Si tenim en compte el relat dels denunciants, els abusos al plató de "House of Cards" es produïen de manera sistemàtica i ben sovint a la vista de tothom. Tot i els nombrosos testimonis de la manca d'escrúpols de l'actor, les agressions del qual s'han produït en el decurs de tota la seva carrera, el secret no s'ha destapat fins que diverses veus s'han sumat a la denúncia. Està clar que sempre hi haurà herois o heroïnes que se la jugaran per donar un cop de mà als desvalguts però si no es plantegen canvis estructurals, quan baixi l'escuma mediàtica, el problema es mantindrà amb tota la seva cruesa i potser l'enemic ja haurà après alguna tàctica nova per tal de sobreviure a la tempesta. 

La recerca en el camp de la psicologia social del poder ofereix valuoses pistes per aconseguir canvis a llarg termini. En un article que porta per títol "Sexe, poder, i els sistemes que permeten homes com Harvey Weinstein" el professor de la Universitat de Califòrnia i expert en la matèria, Dacher Keltner, desgrana algunes de les conseqüències psicològiques derivades del fet de sentir-se poderós. A grans trets: pèrdua d'empatia, impulsivitat, sobrevaloració de l'atracció que es desperta en les dones i sexualització de les conductes en l'entorn laboral. Qualsevol ciutadà ordinari, afirma Keltner, pot acabar convertit en un ésser despietat, en segons quines circumstàncies. Sense restar importància a la responsabilitat individual del depredador, aquest investigador considera que és cabdal aixecar barreres protectores en l'entorn. 

El relat vivencial dels abusos perpetrats contribueix a accelerar els canvis, tal com s'ha demostrat en altres moments de la Història. Per altra banda, la major presència femenina en les àrees decisives contribueix a equilibrar la balança del poder i es disminueix, així, la probabilitat que es cometin violacions. Finalment, el professor Keltner sosté que cal combatre els mites socials sobre els quals es construeix la coerció. En el cas que ens ocupa, un exemple clar seria la creença que les dones ens sentim fatalment atretes pels mascles dominants. De fet, és a la inversa: quan homes i dones ens trobem en situació d'inferioritat tendim a experimentar més ansietat, preocupació i vergonya. Òbviament, en aquestes condicions,  el desig sexual disminueix. El problema, doncs,  és Hollywood com a sistema i no pas Meryl Streep. Després de les memorables revelacions, ¿se seguiran posant límits als "genis intocables" del cel·luloide?, ¿o potser la glamurosa denúncia es quedarà a l'aparador? 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Que no s'apagui aquesta llum

Espàrtac, avui

Negació desadaptativa