Imatge:losgenoveses.net
Quan s’analitza el
perfil de certs personatges de les altes esferes, la referència a llur vida
sexual es contempla des d’alguns mitjans com una gruixuda línia vermella que no
convé traspassar. L’exposició a bombo i plateret de la infidelitat de François
Hollande i la posterior “venjança” mediàtica de la seva exparella, l’atractiva
politòloga Valérie Trierweiler, van generar una comprensible controvèrsia sobre
els problemes ètics i l’escàs interès periodístic que en tantes ocasions implica
irrompre en la intimitat dels caps d’Estat. Aquestes reserves són ben lloables,
sempre i quan no se sospiti que les aventures amoroses s’han sufragat amb
diners públics, com seria el cas del recent escàndol que ha esquitxat el president
d’Extremadura, el popular José Antonio Monago.
Si s’han comès agressions
sexuals a persones adultes o bé abusos a menors també és necessari que els
ciutadans en coneguem els detalls. I aquí és quan sorgeixen els problemes de
silenci còmplice, exposats amb anterioritat en aquest blog. Darrerament, per
exemple, hem sabut que Carlos Fabra, el sinistre expresident de la Diputació de Castelló, haurà
de complir una condemna de quatre anys de presó per un delicte d’estafa a
Hisenda. Amb motiu de la celebrada sentència, en revistes, diaris i programes
de televisió se n’han fet retrats de tota mena i en cap d’ells –fins on jo he
pogut constatar- s’ha fet esment de l’episodi més tenebrós que plana per damunt d’una dilatada trajectòria
delinqüencial.
Em refereixo a la
denúncia a la Fiscalia
d’una trama que hauria operat a Castelló: a la cúspide s’hi trobaria
l’incombustible cacic de les ulleres fosques. La banda també estaria formada
per destacades personalitats de la zona valenciana i homes influents com
l’exdirectiu del Milà Giuseppe Farina. Tots ells es dedicaven presumptivament a
múltiples i esgarrifoses activitats criminals, entre les quals hi destacaria la
brutal violació de menors acollits en centres. Els nens i nenes haurien participat en
orgies gravades en diversos vídeos,
comercialitzats posteriorment a nivell internacional. Nombrosos testimonis
avalen els fets descrits, que haurien deixat una llarga llista de persones
emocionalment destrossades o directament assassinades. En resum, podria tractar-se d’un escabrós escenari encobert per
la Justícia ,
bastant similar als que ha tret a la llum a Mèxic la periodista Lydia Cacho.
Com que només n’he exposat una petita part, si el vostre estómac ho resisteix,
us recomano que cliqueu l’enllaç de la notícia i n'extragueu les vostres pròpies conclusions.
A Catalunya també tenim la nostra porció de polítics pervertits.
L’exprimer tinent d’alcalde de Cubelles, Joan Rodríguez Serra (ERC), ha estat
condemnat a sis anys i mig de presó per un afer de pederàstia. Un dels
adolescents vexats es va suïcidar uns dies després d’haver-lo denunciat però el
jutge no ha considerat provat que la mort estigui relacionada amb les pressions
rebudes per part de l’acusat, tal com sosté sa mare. En aquest episodi concret,
no sembla que estiguem davant d’una xarxa coordinada, com la de Castelló, la de la
monstruosa Casa Pia de Portugal o la del depredador Jimmy Savile al Regne Unit,
en les quals també hi estaven enredats mandataris de les més altes esferes. Com
hem vist, molts d’aquests crims es tanquen en fals i de vegades es transmeten al
gran públic quan les males ànimes dels agressors ja crien malves. En massa
ocasions, les víctimes s’han de conformar amb una migrada indemnització o
potser amb què el violador romangui uns
anyets entre reixes. Hi ha nombrosos compromisos en joc i tothom vol el plat calent
a taula. Manquen recursos, llibertat i coratge per obrir un dels melons més
podrits del rebost dels poderosos. Si mai s’arribés a partir per la meitat, potser
cauria la Catedral
de Burgos.
Comentaris