diumenge, 30 de novembre de 2014

El meló podrit dels polítics pederastes


Imatge:losgenoveses.net


Quan s’analitza el perfil de certs personatges de les altes esferes, la referència a llur vida sexual es contempla des d’alguns mitjans com una gruixuda línia vermella que no convé traspassar. L’exposició a bombo i plateret de la infidelitat de François Hollande i la posterior “venjança” mediàtica de la seva exparella, l’atractiva politòloga Valérie Trierweiler, van generar una comprensible controvèrsia sobre els problemes ètics i l’escàs interès periodístic que en tantes ocasions implica irrompre en la intimitat dels caps d’Estat. Aquestes reserves són ben lloables, sempre i quan no se sospiti que les aventures amoroses s’han sufragat amb diners públics, com seria el cas del recent escàndol que ha esquitxat el president d’Extremadura, el popular José Antonio Monago.

Si s’han comès agressions sexuals a persones adultes o bé abusos a menors també és necessari que els ciutadans en coneguem els detalls. I aquí és quan sorgeixen els problemes de silenci còmplice, exposats amb anterioritat en aquest blog. Darrerament, per exemple, hem sabut que Carlos Fabra, el sinistre expresident de la Diputació de Castelló, haurà de complir una condemna de quatre anys de presó per un delicte d’estafa a Hisenda. Amb motiu de la celebrada sentència, en revistes, diaris i programes de televisió se n’han fet retrats de tota mena i en cap d’ells –fins on jo he pogut constatar- s’ha fet esment de l’episodi més tenebrós  que plana per damunt d’una dilatada trajectòria delinqüencial.

Em refereixo a la denúncia a la Fiscalia d’una trama que hauria operat a Castelló: a la cúspide s’hi trobaria l’incombustible cacic de les ulleres fosques. La banda també estaria formada per destacades personalitats de la zona valenciana i homes influents com l’exdirectiu del Milà Giuseppe Farina. Tots ells es dedicaven presumptivament a múltiples i esgarrifoses activitats criminals, entre les quals hi destacaria la brutal violació de menors acollits en centres. Els nens i nenes haurien participat en orgies  gravades en diversos vídeos, comercialitzats posteriorment a nivell internacional. Nombrosos testimonis avalen els fets descrits, que haurien deixat una llarga llista de persones emocionalment destrossades o directament assassinades. En resum, podria  tractar-se d’un escabrós escenari encobert per la Justícia, bastant similar als que ha tret a la llum a Mèxic la periodista Lydia Cacho. Com que només n’he exposat una petita part, si el vostre estómac ho resisteix, us recomano que cliqueu l’enllaç de la notícia i n'extragueu les vostres pròpies conclusions. No deixa de ser revelador que, paral·lelament a aquesta tebior informativa, s'organitzin monumentals circs mediàtics com el de l'abusador de Ciudad Lineal, tot reforçant el mite del caçador d'infants solitari que actua bàsicament pel seu compte.

A Catalunya també tenim la nostra porció de polítics pervertits. L’exprimer tinent d’alcalde de Cubelles, Joan Rodríguez Serra (ERC), ha estat condemnat a sis anys i mig de presó per un afer de pederàstia. Un dels adolescents vexats es va suïcidar uns dies després d’haver-lo denunciat però el jutge no ha considerat provat que la mort estigui relacionada amb les pressions rebudes per part de l’acusat, tal com sosté sa mare. En aquest episodi concret, no sembla que estiguem davant d’una xarxa coordinada, com la de Castelló, la de la monstruosa Casa Pia de Portugal o la del depredador Jimmy Savile al Regne Unit, en les quals també hi estaven enredats mandataris de les més altes esferes.  Com hem vist, molts d’aquests crims es tanquen en fals i de vegades es transmeten al gran públic quan les males ànimes dels agressors ja crien malves. En massa ocasions, les víctimes s’han de conformar amb una migrada indemnització o potser amb què el violador  romangui uns anyets entre reixes. Hi ha nombrosos compromisos en joc i tothom vol el plat calent a taula. Manquen recursos, llibertat i coratge per obrir un dels melons més podrits del rebost dels poderosos. Si mai s’arribés a partir per la meitat, potser cauria la Catedral de Burgos.