Sortir del foc, per caure a les brases
A quarts de nou del vespre, els palamosins que van assitir a la Via Catalana encara tenien ànims per seguir formant cadenes, en l'acte institucional de la vila.
Foto: Clara Esquena.
Es pot estar més o menys d'acord amb el fet que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa. La societat catalana és heterogènia i els posicionaments sobre la independència són diversos i evidentment respectables. Una sola persona pot tenir dubtes i evolucionar de l'unionisme al secessionisme, o viceversa -val a dir que d'aquest darrer cas no se'n coneixen tants exemples-. Al marge de les discrepàncies, resulta inqüestionable que la cadena humana convocada per l'ANC va ser un èxit rotund i aclaparador, no tan sols per l'assitència massiva de ciutadans sinó perquè tot plegat es va desenvolupar en un ambient festiu i reivindicatiu. No hi va haver cap demostració de violència "nazi", tal com qualifiquen amb tanta insistència determinats columnistes ultramuntans el sobiranisme català. Curiosament, van ser uns grups feixistes a Madrid, els que van posar la nota hostil de la jornada, sense que això representés Espanya ni tampoc els madrilenys. Enguany, doncs, la brunete no ha tingut l'oportunitat de passar una vegada i una altra imatges de banderes espanyoles cremades, per fanàtics de l'estelada.
L'esmentat fenomen social no pot ignorar-se en cap país on existeixi un mínim de respecte per la democràcia. Més enllà del fet, també indubtable, que tots els aparells del poder es posessin al servei del col·lectiu capitanejat per Carme Forcadell, es va palesar que la voluntat popular d'emancipació va in crescendo. Els reptes plantejats en aquesta Diada van superar els de l'anterior i res no fa pensar que no se segueixi la mateixa línia, en els propers anys. Si el referèndum no es convoca l'any 2014, tal com es va prometre, els ciutadans parlaran a les urnes d'una manera inequívoca. Al meu entendre, s'ha iniciat un camí de no retorn. Dubto que els interessos espuris dels polítics de torn tinguin capacitat per frenar el procés. Amb tot, convé preguntar-se amb urgència quin model de país es persegueix perquè tocar el dos de la pell de brau no signifiqui donar ales a les elits catalanes que ens roben. Penso que la iniciativa d'encerclar "La Caixa" va ser un complement indispensable per posar de manifest que hi ha una part de la ciutadania que també vol deixar de ser esclava de la rapacitat financera i de tots els governants que en són còmplices. En definitiva, no volem sortir del foc per caure a les brases.
L'esmentat fenomen social no pot ignorar-se en cap país on existeixi un mínim de respecte per la democràcia. Més enllà del fet, també indubtable, que tots els aparells del poder es posessin al servei del col·lectiu capitanejat per Carme Forcadell, es va palesar que la voluntat popular d'emancipació va in crescendo. Els reptes plantejats en aquesta Diada van superar els de l'anterior i res no fa pensar que no se segueixi la mateixa línia, en els propers anys. Si el referèndum no es convoca l'any 2014, tal com es va prometre, els ciutadans parlaran a les urnes d'una manera inequívoca. Al meu entendre, s'ha iniciat un camí de no retorn. Dubto que els interessos espuris dels polítics de torn tinguin capacitat per frenar el procés. Amb tot, convé preguntar-se amb urgència quin model de país es persegueix perquè tocar el dos de la pell de brau no signifiqui donar ales a les elits catalanes que ens roben. Penso que la iniciativa d'encerclar "La Caixa" va ser un complement indispensable per posar de manifest que hi ha una part de la ciutadania que també vol deixar de ser esclava de la rapacitat financera i de tots els governants que en són còmplices. En definitiva, no volem sortir del foc per caure a les brases.
Comentaris