Un reflex patètic


Cedenilla i les polèmiques felicitacions. Foto: Periodista Digital


Hauria de ser una notícia pràcticament anecdòtica, si no fos perquè és un reflex patètic de la part més fosca d'aquest país. L'aluminosi que rebenta les estructures del poder i mina la moral ciutadana, té nom de felicitació nadalenca. No es tracta només del fet que Aurora Cedenilla enviés missatges xavacans als seus empleats -si hagués estat un home, com a mínim, el titllarien d'assetjador sexual-, ni tampoc que hagin acomiadat vilment l'única persona que va gosar denunciar-ho, quan només li faltaven dos mesos per jubilar-se. Es tracta, també, de comprendre els mecanismes a través dels quals una dona amb un estil tan barroer ha assolit el càrrec de sotsdirectora general de Formació per a la Seguretat Viària. Encara més. Es tracta d'entendre per quin motiu el director de la DGT, Pere Navarro, la defensa aferrissadament, fins al punt de cometre la flagrant irregularitat de donar una puntada de peu al cul a un treballador, que ha expressat una queixa més que raonable. No sé si a vosaltres us sona aquesta cançoneta però a mi em resulta tristament familiar. És un argument bastant trillat, en el serial de la vida laboral espanyola. No és la primera vegada que em pregunto perquè personatges d'aquesta estofa aconsegueixen escalar posicions fins a cotes insospitades i, de retruc, són benficiàries d'un injustificat proteccionisme. Generalment, ens ho mirem amb incredulitat i resignació, poques vegades gosem dir amb veu alta que l'emperador va despullat, malgrat que això ens costi la frustració diària. Ja ho veieu, les represàlies existeixen. Personalment, per explicar tan misterioses designacions -que esquitxen molts àmbits de la societat en què vivim- tinc unes quantes hipòtesis, que no esmentaré, per no ser acusada de demagoga. Atès que els diaris s'omplen amb columnes i més columnes sobre les orgies de Berlusconi, no seria sobrer aprofitar aquesta sensibilitat per aprofundir en les arrels d'informacions tan aparentment intranscendents i puntuals com aquesta. Per acabar, una idea. No volien aprimar l'Adminstració? Podrien començar per individus amb aquest perfil i altres sàtrapes de la mateixa família.


Comentaris

Clidice ha dit…
No coneixia el cas que em sembla deplorable. Probablement vivim en un país on existeix el costum que "la dreta és la font de tots els mals" i a l'esquerra no se li sol demanar tantes acreditacions, com si, per defecte, ja fossin "els bons de la pel·lícula". Zeus me'n reguard de pensar que el PP sigui cap meravella, que he escoltat estupideses d'aquest calibre, i pitjors, sortint de la boca dels seus dignes representants, però el que ha passat en el PSOE, i molts d'altres partits, és paradigmàtic del seu funcionament: només cal que hi siguis, facis tot allò que et demanin de per dalt i, tard o d'hora, seràs Director General d'alguna cosa. Curriculum? i ara, doncs aquest: obeir a l'amo.
Clidice, em temo que hi ha una mena de pràctiques que són completament transversals, ara que està tan de moda aquesta paraula. No importa el color polític, ni tampoc és una mala praxi exclusiva de l'Administració, en moltes altres feines es donen aquests favoritismes... És una llàstima! Sobretot per la gent vàlida que acaba fastiguejada o a l'atur, com aquest bon home...
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Vaig pensar el mateix, sobretot allò de “si hagués estat un home, com a mínim, el titllarien d’assetjador sexual”. Com a català també em fot que el seu defensor sigui un català, amb el que es demostra que és ben cert allò que diuen a ses illes: per tot hi ha de tot.
Miquel, em penso que Pere Navarro és de Girona, un personatge lamentable i molt ben connectat, pel que es dedueix d'aquesta informació... És molt dur que aquesta societat hagi de carregar amb individus mediocres que es dediquen a escalar posicions feliçment i tenen prou cara dura com per humiliar el personal amb comiats improcedents. Són una xacra per aquest país. I de la 'protegida' no cal parlar-ne, un exemple més de com una dona pot perpetuar els esquemes masclistes més rancis... Un parell de perles, a la crosta del poder.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia