Passa al contingut principal

"Cas Torbe", culpables i còmplices



Malgrat que les paraules de Pedro Rodríguez a la roda de premsa pretenien transmetre confiança i tranquil·litat, l'expressió del seu rostre era seriosa. Foto de Juanjo Martín / EFE.



En les portades de bona part de diaris d'arreu d'Espanya ahir s'hi esmentava l'escàndol del cas Torbe en el qual podrien estar implicats futbolistes d'elit com Muniain, Isco i De Gea. L'afer esdevenia encara més morbós de cara a l'opinió pública pel fet que aquest darrer es troba concentrat amb la selecció espanyola a França, pendent de les competicions de l'Eurocopa 2016. Era una incògnita saber com respondria l'entorn del famós porter, inculpat per una de les testimonis protegides. La resposta de La Roja no es va fer esperar. A través de l'entrenador, Vicente del Bosque, i del davanter Pedro Rodríguez ens vàrem assabentar que el suport de l'equip a David de Gea és total. Si més no, de cara a la galeria. Vaig trobar que algunes declaracions glaçaven la sang. Elogiaven la professionalitat del company perquè "mantenia el cap fred" i no es deixava influir per la pressió. Al mateix temps, asseguraven que aquest episodi no desestabilitzaria l'equip ni tampoc condicionaria les decisions del seleccionador. Creien de totes totes en la versió dels fets transmesa per ell i li brindaven el seu màxim suport i afecte. Aquell petit terratrèmol mediàtic tampoc afectaria el  rendiment del grup. Es veu que aquestes eren les seves úniques preocupacions.

En sentir aquestes paraules, sense tenir cap coneixement previ del cas, hom diria que acabava de bordar un gosset en alguna cantonada, més que no pas que s'havia llançat l'acusació de pagar trobades en un hotel de luxe, en les quals es violaven dones. No es parlava, doncs, de cap cita  ordinària en un bordell -un hàbit també qüestionable, per la violència masclista que implica- sinó d'un delicte greu d'agressions sexuals, perpetrades amb un nivell de sadisme esborronador, que de cap manera s'hauria de normalitzar a través d'altaveus tan poderosos. Tant si s'acaba demostrant com no la veracitat del testimoni de les noies, s'hauria de mostrar, com a mínim, un to de consternació i preocupació per la xarxa d'abusos que s'està posant al descobert. El fet de tancar ràpidament files al costat del porter no diu res a favor de la seva sensibilitat vers la defensa dels drets humans, encara més si tenim en compte que tothora s'omplen la boca parlant dels valors de l'esport i que regularment participen en vistoses campanyes solidàries per recolzar tota mena de causes nobles.

Aquesta manca d'empatia vers el sofriment de les dones torna a posar damunt la taula la rància cultura masclista present en el conjunt de la societat i particularment en el món del futbol, la qual es va palesar en el vergonyós paper dels ultres del Betis en defensar el jugador Rubén Castro, denunciat per maltractaments per la seva parella, a través de càntics a les grades com: "No fue tu culpa. Era una puta, lo hiciste bien". No cal esmentar, però, episodis flagrants per denunciar aquest ambient misogin.  A través de la premsa, per exemple, constantment es fa referència a les esposes dels jugadors com a mers objectes ornamentals, relegades sempre a segona fila i amb una identitat construïda -llevat d'algunes excepcions- al voltant de la figura dels marits. Les tertúlies futbolístiques són protagonitzades en un elevadíssim percentatge per homes, que conversen en un to caspós, tot fent acudits de mal gust respecte el gènere femení. En alguns casos, com el del programa El Chiringuito, presentat per Josep Pedrerol, la cosificació sexual d'algunes col·laboradores arriba a uns extrems de degradació inadmissibles però que tanmateix no tenen cap conseqüència. La vexació forma part de la quotidianitat. És en aquests contextos, en els quals la dominació sobre les dones no està penalitzada, on els comportaments de denigració poden degenerar en brutals agressions. El poder i la violació estan estretament vinculats. No es pot dir que en sigui l'única causa però sí que es tracta d'un important factor explicatiu a tenir en compte; per això hauríem de rebutjar-lo amb rotunditat. A banda d'assenyalar possibles culpables, potser també caldria parlar de còmplices.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…