divendres, 8 de juny de 2012

La polifonia de la prostitució



                La portada del llibre de Montserrat Neira, Una mala mujer

Un dels missatges més controvertits i visitats d'aquest blog, està format per quatre reflexions superficials, sobre una prostituta danesa que defensa l'exercici lliure de la seva tasca professional i es posiciona, al mateix temps, clarament en contra de l'explotació sexual. En el recompte estadístic, em trobo amb certa regularitat que es tracta d'un post que suscita especial interès entre els internautes que recalen en aquest modest racó del ciberespai. No es tracta, ni de bon tros, d'un escrit particularment elaborat; tampoc es pot dir que m'hagi ocupat massa temps, més aviat el vaig confegir perquè no sabia de què parlar, circumstància que em pertorba força sovint, últimament. Si m'allunyo del monotema de la macroestafa econòmica, que ens esclafa tothora, sóc incapaç de connectar amb cap altra qüestió de certa rellevància. Bloquejos creatius a banda, aquest petit exemple refleteix -no descobreixo la sopa d'all-, que l'audiència és un factor de relativa importància, a l'hora de valorar la qualitat dels continguts.

Me n'he recordat quan he llegit l'entrevista que El País li ha fet a l'escort Montserrat Neira -que és llicenciada en Ciències Polítiques-, la qual defensa una postura similar a la de Lilje Pernille. És francament difícil abordar aquesta qüestió, sense que ens envaeixin tota mena de prejudicis. Personalment, sóc partidària d'escoltar amb paciència i respecte totes les veus que envolten aquesta polèmica activitat, malgrat que a vegades resulti incòmode i fins i tot sulfuri l'ànim de qui les escolta.  Amb tot, reconec clarament que cada vegada em costa més deslligar la prostitució del masclisme i l'abús de poder. Allò que més em molesta és que es pretengui presentar aquest ofici com una activitat lleugera, que permet portar una vida còmoda, sense fer grans esforços ni pagar-ne cap cost emocional. No obstant això, tampoc puc subscriure plenament les postures abolicionistes.

Paral·lelament al discurs de Neira, recentment, ha aparegut l'altra cara de la moneda, en forma d'estrena cinematogràfica. El film Evelyn, retrata les crues peripècies d'una noia d'origen immigrat que aterra a Europa sota l'engany d'una feina de neteja i, finalment, queda atrapada en una xarxa d'esclavatge. ¿Com es pot combatre aquesta brutalitat i, al mateix temps, defensar l'exercici lliure del treball sexual? Hi he donat moltes voltes, però encara no tinc una reposta. Sempre hi ha algun argument que contradiu l'anterior. De fet, quan més llegeixo sobre el tema, més confusió experimento. Es tracta d'un debat complex, que necessita de respostes que hi estiguin a l'alçada. Val a dir que Neira ha tingut clients que es dediquen a la política - però la majoria, segons diu, són professors universitaris-, que li han proposat formar part del seu equip, per tal d'aportar algunes solucions a aquest terrible dilema. Ella s'hi va negar. Em pregunto si l'usuari en qüestió, en l'exercici de la política, va votar a favor de les mesures punitives. Més que res, estaríem davant d'una nova contradicció. En el seu ram, com el que avui ens ocupa, tampoc seria  res estrany, dit sigui de passada.